PUBLICITAT

Joan Torruella Pintor

«La naturalesa és el que val la pena»

Per Mireia Aguilar

Joan Torruella
Joan Torruella

Joan Torruella (Vilanova i la Geltrú, 1947) sempre va tenir la dèria de pintar, una passió que va compaginar sempre amb les seves obligacions laborals. Ara, jubilat, no perd l’ocasió de pintar o esbossar els paisatges que el captiven, sobretot els de les comarques del Vallès, on resideix. Presenta, per primera vegada a Andorra 25 obres al vestíbul del Bingo Star’s fins al 31 d’octubre.
 
–Què li agrada pintar?
–Fonamentalment paisatges, encara que també marines.

–Ha provat el retrat?
–Sí, en altres moments de la meva vida he provat el retrat, però el feia d’una altra manera, més expressionista. Diríem que era un altre vessant, una altra època. 

–Per què ara només paisatges?
–La naturalesa sempre ha estat per a mi una cosa important. Quan m’he anat fent gran, aquest tema pesa més i he arribat a la conclusió que realment és el que més val la pena.

–Pinta els paisatges in situ?
–Quan veig un lloc que m’agrada, normalment no t’enganxa amb el cavallet, aleshores trec un esbós amb llapis i amb algun color. Potser també faig una fotografia. Aleshores desenvolupo la pintura al taller, encara que de vegades torno a l’indret, sobretot si no és lluny.  

–Sempre treballa en format petit?
–No, vaig variant. En aquest format treballo amb oli sobre fusta, quan faig formats més grans, en canvi, utilitzo oli sobre tela. 

–D’on són els paisatges que ens mostra?
–Totes són del meu país, Catalunya, excepte quatre que són del Nord d’Àfrica.  

–D’entre les 25 obres de l’exposició, en té alguna de preferida?
–Totes ho són perquè si no, no les hagués acabat. Quan començo una obra i no m’acaba de convèncer, o no l’acabo o es queda arraconada. El que sí que hi ha en aquesta mostra són quatre obres que es titulen igual Gallecs, que probablement no signifiqui gaire per qui no coneix el lloc.
 
–De quin indret es tracta?
–Els Gallecs és un parc agrícola-forestal entre el Vallès Oriental i l’Occidental, a prop d’on resideixo. Per mi té una especial predilecció i hi treballo molt perquè està en actiu, hi ha pagesos i boscos. Ha hagut de defensar-se molt perquè està en una situació molt llaminera per a la inversió immobiliària però ha aconseguit conservar-se envoltat de l’entorn urbà i de polígons industrials, és una autèntica meravella. 

–Encara que no siguin aquí, ha pintat mai algun paisatge d’Andorra?
–La veritat és que no i quan vaig tenir l’oportunitat d’exposar aquí em va saber greu però la veritat és que no pots improvisar una pintura d’aquest tipus. Si tinc altres ocasions d’exposar al país, ja n’hi posaré [riu]. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT