El doctor Joan Martínez Benazet encapçala la Direcció Assistencial del SAAS des del 2016 i després de més de 30 anys d’exercici al sistema sanitari andorrà en l’especialitat de Pneumologia. Com a part de l’equip directiu ha hagut d’enfrontar-se a les conseqüències d’escàndols ocorreguts «en períodes anteriors», segons aprofita per recordar. Alhora, vetlla perquè l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell sigui un centre capdavanter malgrat les limitacions d’un país petit. 
 
–Les places de metge al servei d’urgències ja estan cobertes després de diversos mesos de recerca, però com està la plantilla d’especialistes de l’Hospital?
–Vam publicar un edicte per un geriatra i estem en procés de selecció. El pes del geriatra és molt important per al sociosanitari però també per als processos transversals d’atenció al malalt crònic geriàtric i a les demències. No vol dir que el metge hagi de visitar sempre, sinó que també s’han de desenvolupar eines per poder treballar processos transversals des del domicili, fins a urgències, passant per l’hospitalització o el sociosanitari. 

–Què aporten aquests processos transversals?
–Una forma de treball diferent que evita ingressos, visites a urgències i permet establir dispositius que prevenir l’agudització [de les patologies].

–Quines altres especialitats considera que poden necessitar més metges en els propers 12 mesos?
–En plantilla orgànica, de les diverses especialitzacions que tenim, en aquest moment el que ens falta és algun metge intensivista. També són molt prioritaris els anestesistes, anem amb una plantilla curta d’anestesistes, costa molt trobar-ne que vulguin venir a Andorra i aquí anem una mica justos i ens fa patir. La resta de places més o menys estan cobertes en aquests moments. 

–Com es podria solucionar aquesta dificultat per atraure especialistes?
–Ens agradaria poder tenir especialistes que vinguessin a fer coses puntuals aquí, potser una vegada al mes o un cop cada dos mesos. Això té dificultats tècniques des d’un punt de vista d’autoritzacions que suposo que se solucionaran, però de moment ens dificulta la contractació i tenim un problema gran, que no deixa de ser un problema del país.

–Quines noves tècniques han implementat en els últims mesos o tenen previstes properament?
–Aquest any hem implementat la cirurgia vascular amb el doctor Efrem Gómez, que és andorrà però té una àmplia formació fora. També tècniques intervencionistes de radiologia, així com tècniques intervencionistes del tractament del dolor, amb la incorporació d’un coordinador del dolor des de fa poc temps, el doctor Rubén Martínez, que està implementant tècniques innovadores. 

–Alguna novetat amb els convenis amb centres transpirinencs?
–La primera setmana d’octubre vindran de l’Oncopole de Toulouse perquè estem treballant un conveni i un circuit pels malalts andorrans que vulguin anar-hi. I seguim amb els convenis clàssics dels hospitals Rangueil i Purpan [també a Toulouse].

–I per la banda espanyola?
–Tenim convenis amb l’Hospital Clínic, amb Sant Pau, amb Sant Joan de Déu i amb entitats privades com Dexeus, Quiron o Teknon. Però el potent és sobretot Sant Pau amb el tema de les emergències que hi enviem allà en helicòpter i que cada vegada vola més. Per exemple, en angioplàsties primàries, quan un fa un infart, si en un període de temps curt arribes a un centre on et poden posar un catèter i amb una sèrie de tècniques obrir-te aquella artèria, això millora molt la supervivència.

–Es redueixen les distàncies. 
–A Catalunya, una angioplàstia primària, depèn d’on estàs triga més a rebre assistència que des d’aquí. I per a aquest país que està a la muntanya, que té un centre hospitalari que no pot arribar a tot, perquè no podríem fer aquí angiolplàsties primàries, no tindríem prou casuística ni mans. El fet de tenir  aquest sistema de transport sanitari en helicòpter i mitjans potents amb entitats que poden atendre els nostres pacients com si haguessin tingut un infart una mica més lluny de l’avinguda Diagonal és un luxe. Ara amb els ictus també anirem cap a aquest camí. Realment s’està fent una tasca molt bona i crec que això realment és molt important transmetre-ho.

–Parlant de temes d’actualitat, afecta l’Hospital d’alguna manera l’entrada en funcionament del metge referent?
–El metge referent és una peça de tot un procés de reforma sanitària on hi ha moltes més peces que comencen amb la modificació del reglament del SAAS de 2017 que fa que el sistema s’adapti als temps moderns. Pel que fa al SAAS, col·laborem d’una manera molt important amb l’elaboració de la història clínica compartida, que és una eina que nosaltres ja estàvem utilitzant aquí, que ara sortirà de l’hospital i arribarà a tots els dispositius assistencials però amb unes adaptacions.

–Quina és la importància de la història clínica compartida?
–És una peça clau perquè és la que permet que la circulació de la informació arribi a tots els prestadors, això augmenta molt la qualitat assistencial i la seguretat del pacient. Serà possible compartir quines anàlisis li han fet, què li ha fet un altre metge o quins antecedents té. També farà que les proves que demanis siguin les adients i que no hi hagi duplicitats. Però, a més a més, permetrà implementar els programes de cronicitat en els quals hem col·laborat en treballar-los, com el de la diabetis, el de la malaltia obstructiva pulmonar crònica, demències, etc. 

–I pel que fa a la tria del metge?
–Des dels CAPs, urgències o admissions a l’hospital, al malalt ja se li pot donar d’alta a un metge referent. I això ja està funcionant des del dilluns, està tot disposat. Urgències és una entrada a la via integrada, d’un llistat els podem assignar el metge que vulguin. Els nostres especialistes estaran dintre de la via integrada quan se’ls consulti, quan se’ls derivi un pacient i després podran ser especialistes referents quan la patologia crònica ho refereixi. Jo penso que en aquest sentit, anem per molt bon camí. 

–Quina opinió té respecte del règim del tercer pagador?
–Només afecta les visites d’assistència primària, al de capçalera referent i al pediatra referent. No afecta els altres prestadors de serveis. Això és un estímul per potenciar, en espera que hi hagi un copagament per una via o l’altre, que la gent ja es vagi donant d’alta en el metge referent. Alhora també pot resoldre els casos de persones que, per problemes econòmics o socials, els costa avançar el preu de la visita. Penso que és una bona solució, no hi veig cap problema. 

–Canviant de tema, com està la investigació del traumatòleg que hauria falsificat la firma del consentiment mèdic en una operació?
–L’estic incoant jo mateix i no puc parlar de cap detall de si és una falsificació o no. Quan acabi podré donar informació. L’expedient es va iniciar el mes de juny, arran d’una senyora que es va queixar. Quan vaig rebre la senyora, va demanar un accés a la història clínica i allà va detectar una cosa en la qual estava d’acord i això va portar a incoar l’expedient disciplinari. Sí que et diré que estem pendents d’una prova pericial més i s’acabarà aviat la investigació. Un cop resolguem, es farà públic. Desconec si la senyora ha endegat una acció judicial paral·lela.