Joan Ramon Marina és filòleg, assessor lingüístic i Director del Centre d’Autoaprenentatge de Català d’Andorra. És una de les persones del país que més ha estudiat l’obra de Pompeu Fabra. Amb motiu de l’Any Pompeu Fabra 2018, Marina ha realitzat una xerrada que aborda la recerca de les recomanacions lingüístiques  arribades a Andorra de la mà de l’autor de la normativa moderna de la llengua catalana. 

–Quin és l’estat del català a Andorra?
–Estem en un moment de resistència lingüística. Això no significa que hi hagi un retrocés de la llengua. És la llengua oficial del país, però no la del carrer, on veig que hi ha indiferència per aprendre i millorar el català. 

–Ho diu pels estrangers o per la qualitat amb la que es parla?
–Per ambdues coses, però em dol que hi hagi comunitats que no vulguin aprendre el català. Es creen guetos innecessaris. La llengua agermana. 

–Què s’ha de millorar?
–Hem de passar de la resistència a la resiliència a través de la filosofia social: aprendre el català és una actitud. No ha de ser cap obligació.

–Per això està immers en els Centres d’Autoaprenentatge del Català?
–Tothom té la porta oberta. Només han de portar les ganes, nosaltres fem la resta. Als quatre centres d’autoaprenentatge que tenim al país poden aprendre o millorar l’idioma al seu ritme o acudint a classes presencials. Els fem un seguiment acurat, atenem les seves necessitats específiques i els oferim assessors que els ajuden en el que necessiten. I tot això és gratuït. Només han de venir. 

–Tot són facilitats. Aleshores, què falla?
–Hi ha voluntat, però no disponibilitat. L’empresariat hauria l’apostar per la flexibilitat laboral. A més de qualitat de vida, els seus treballadors millorarien professionalment. Perquè es produeixi aquest canvi de mentalitat primer ha d’haver un teixit social que cregui en aquesta manera de fer i ser. Tots hi hem de creure. 

–Quants alumnes tenen als centres?
–Més de 600. Uns 300 acudeixen a les classes dels quatre centres de la parròquia i la resta fan autoaprenentatge guiat. 

–Què hagués passat si Pompeu Fabra no hagués fet recomanacions al català parlat a Andorra? 
–Seguiríem parlant un català molt antic i arcaic. De fet, gràcies a la normativa moderna de Pompeu Fabra i la creació d’un estàndard ha salvat el català, tant a Andorra com a tots els països catalans. 

–Valori la política lingüística del país.
–Tenim un sistema educatiu i lingüístic molt fort. L’escola andorrana fa molt bona feina a les aules i el sistema d’obtenció del nivell corresponent és molt acurat i exigent. 

–Què li diria a la gent perquè aprengui el català?
–El català és una barreja de matemàtiques [pels pronoms i les hores] i de poesia.