Ricardo Cinalli (Santa Fe, Argentina, 1948) és conegut pels seus particulars frescos d’estil neoclàssic que han provocat diverses i sonores polèmiques, entre les quals destaca la de l’església del poble italià de Terni, on va pintar un fresc de grans dimensions amb personatges homosexuals i transsexuals. Des del juny i fins al diumenge dos de les seves obres, en aquest cas pictòriques, s’exposen al Museu del Tabac de Sant Julià de Lòria, en el marc de la mostra Hiperrealisme. Encara que és argentí, d’ascendència italiana i catalana, viu des de 1973 a Londres. 

–Com es va introduir en el món dels frescos? A priori semblen d’una altra època. 
–Quan vaig acabar els estudis de Filosofia i Psicologia a la universitat, a Argentina, vaig anar a viure a Londres, on compartia casa amb altres persones. Un cap de setmana em vaig quedar sol i quan van tornar estava tot pintat amb abelles i animals. Aquesta va ser la primera aproximació del que havia d’arribar. 

–Com el mural de Terni?
–Sí, però no només. Crec que he fet coses de certa importància. 

–Què va pintar en aquesta localitat italiana?
–Un dels meus últims frescos el vaig fer a la façana del darrere de la catedral de Terni, a la regió de l’Úmbria. És una resurrecció enorme que té 26 metres d’alçada per 11 metres d’amplada i, tot i que és molt humana, va tenir una repercussió i alguns creuen que és molt anti això o molt anti allò. 

–Els ciutadans no la van rebre precisament amb els braços oberts.
–És una crucifixió on s’alteren les coses com les teníem enteses des d’un punt de vista catòlic i religiós però ja li dic que és molt humana. Es va crear tot un clima enrarit, en algun moment jo vaig pensar que el taparien però encara aguanta. 

–Què l’atrau de la tècnica del fresc?
–La seva capacitat per alterar l’espai. És increïble l’efecte que pot aconseguir un fresc, és la mà dreta de l’arquitectura i hi ha exemples a tot el món i en diferents cultures, encara que en aquest àmbit no podem obviar el període clàssic grecoromà ni el renaixement italià.

«Soc conscient que la percepció de les coses eròtiques s’altera quan es representa en una mida enorme»

–Ara mateix, en quins projectes està treballant?
–Ara estic preparant una mostra que es podrà veure a Corfú (Grècia) i una altra a Londres que tenen a veure amb l’art eròtic i són pintures. D’altra banda, estic projectant un o dos frescos, però no són prioritaris.

–Per què torna a l’art eròtic?
–Doncs té a veure amb el passat més recent perquè he passat un càncer i durant l’any de tractament vaig esbossar diferents treballs eròtics a la meva agenda. Vaig fer molts dibuixos, fins a esgotar les pàgines. D’això en fa quatre anys i sempre em va rondar pel cap portar aquests esbossos a pintures enormes. 

–Totes les pàgines de l’agenda?
–No, n’he seleccionat nou. Els estic fent sobre uns collages que munto a partir de diaris i sobre això pinto a l’oli. 

–Quan farà públics aquests treballs?
–La primera mostra estava planejada per a principis de tardor però no arribaré a temps perquè la veritat és que m’han sortit diferents projectes alhora. No tinc pressa per fer aquesta mostra eròtica, prefereixo prendre-me-la amb temps i tranquil·litat.
Serà una mostra especial per a mi i he pensat també en un lloc concret, un lloc semi privat perquè no vull que estigui a una galeria d’art. 

–Tenint en compte la seva formació en psicologia i filosofia, quin tipus d’erotisme planteja: un molt personal seu o bé un que es pot associar al corrent d’algun pensador?
–Són imatges que trec literalment del meu quadern en un moment molt vulnerable de la meva vida. Jo crec que hi ha una mica de Picasso en ells, si hagués de mencionar a algú. Penso que tots els artistes tenen una cosa voyeurista sobre el sexe i que els humans tenen una relació problemàtica i no ben resolta amb la pulsió sexual. Això és interessant i crec que, en aquells dibuixos, vaig obrir una referència cap a això però caldrà veure què hi veu cada persona.

–Formalment, a part de grans, com els ha concebut?
–La majoria són monocromàtics, o en colors verds o rosats o també blaus. A banda, són molt explícits però conserven tota l’harmonia. No m’entrego als detalls anatòmics, vull transmetre un missatge amb aquesta obra. 

–Creu que la mida pot alterar aquesta concepció íntima amb què vostè els va concebre a la seva agenda?
–Sí, en soc conscient. La percepció de les coses eròtiques s’altera quan es representa en una mida enorme.