Àngel Ros (Lleida, 1952) ocupa el càrrec d’ambaixador d’Espanya a Andorra des de fa un mes. No obstant això, la seva presència pública s’ha fet sentir, especialment, la setmana passada amb la polèmica, desmentida ja, sobre una suposada exigència espanyola a Brussel·les perquè el Principat pagui l’atur dels immigrants espanyols que retornen al seu país. Acostumat a atendre als mitjans de comunicació, parlem d’ell d’aquest tema i d’altres, com ara, de la sanitat a Andorra, donat que quan arriba a la nostra cita es disculpa per un breu retard, ja que «estava reunit amb el Sr. Marfany i el Sr. León», ministre i secretari de Salut, respectivament.

–Quins temes ha tractat amb el ministre i el secretari d’Estat de Salut?
–Específicament, hem parlat del conveni que fa pocs dies van signar amb la nova ministra de Salut, que feia referència a temes de donació de sang. Plegats, hem valorat molt positivament que hi hagi acords en matèria de salut. 

–Està dins de la seva agenda enfortir aquesta cooperació transpirinenca?
–Sí, és clar. La col·laboració és important perquè hi ha serveis en els quals no hi ha la suficient massa crítica a Andorra i, en sentit invers, això també és veritat perquè des d’aquí es pot donar determinats serveis més propers a ciutadans de l’Alt Urgell i a determinades poblacions del Pirineu, ja que el Principat és l’indret més poblat de la zona i, sens dubte, amb més recursos. 

–Han tractat la possible implantació de clíniques privades espanyoles a Andorra?
–No n’hem parlat específicament, però jo crec que la Sanitat és el típic servei, com també ho és l’educació, que té sentit que es presti des de recursos públics i també amb iniciativa privada. En qualsevol cas, parlem d’Andorra i el model de salut l’ha de decidir el seu Govern. 

«[Sobre la impossibilitat de votar dels residents] quan vas a un país, t’has d’adaptar a les regles de joc»

–El cap de Govern, Toni Martí, ha dit en diferents ocasions que en els últims anys la balança comercial d’Andorra ha estat desequilibrada durant a favor d’Espanya i en detriment a la relació amb França i ha considerat que això havia de canviar. Vostè com ho veu?
–Entenc el cap de Govern, Andorra sempre ha jugat en un equilibri i aquest és un dels seus pilars. França i Espanya respectem absolutament la independència i la identitat d’Andorra i també la tradició del sa equilibri però a partir d’aquí, jo soc l’ambaixador espanyol i em toca defensar els interessos de les empreses espanyoles.

–Però, en aquest sentit, li preocupa aquesta manifestació del cap de Govern?
–Ara, clarament la balança comercial Andorra-Espanya té unes magnituds superiors a les d’Andorra-França. No només no em preocupa sinó que l’entenc i respecto que les autoritats pensin en l’equilibri perquè és un dels pilars de l’existència d’Andorra, igual que ho és el coprincipat. 

–En els últims mesos s’han anunciat diversos projectes de cooperació empresarial Andorra-França en matèria d’energies renovables. Ha badat Espanya a l’hora de potenciar aquest sector i exportar-lo?
–Si hi ha sectors en els quals França pot aportar a Andorra, com en el cas de les energies renovables, em sembla perfecte. Crec que Espanya en el sector de les energies renovables és terriblement competitiu, ho estem demostrant a diferents països, estic segur que hi haurà propostes d’empreses espanyoles per establir convenis de col·laboració i, eventualment, inversions aquí, en aquest sentit. La tecnologia energètica espanyola en matèria de renovables és fortíssima, comparable al país més avançat d’Europa.

–Passem a les infraestructures, com veu el projecte de l’aeroport nacional? On quedaria el de la Seu?
–Sobre l’heliport i l’aeroport en territori nacional, no puc opinar perquè és un tema estrictament intern. La meva feina és ajudar que l’aeroport d’Andorra - La Seu funcioni i a això crec que s’hi donarà una empenta ben aviat i confio que la propera primavera pugui haver-hi una situació de plena operativitat. Per a això hi ha dos problemes estrictament: un és tecnològic, la tecnologia GPS no està implantada a cap altre aeroport en territori espanyol; l’altre és la capacitat per rebre vols de fora de l’espai Schengen. 

–Quins requeriments cal complir per rebre vols de fora d’aquest espai?
–De dos tipus: un arquitectònic, que està resolt amb un espai per a les persones que provenen d’aquest origen; l’altre és operatiu respecte de les forces policials que s’hi han de dedicar. Estem treballant en el compromís del Ministeri d’Interior perquè hi hagi aquesta atenció a l’aeroport d’Andorra - La Seu. Els meus deures són garantir que tot això sigui possible, l’ús que Andorra en vulgui fer, és una política interna en la qual no puc entrar.

«[Amb Bartumeu] vaig fer alguns comentaris i altres no-comentaris, per tant, no vaig validar cap posició»

–En quines altres infraestructures creu que Espanya pot ajudar a Andorra perquè estigui millor comunicada amb el món?
–Espanya té, com tots els països, molts problemes d’infraestructures però, en particular, a les zones de muntanya i, sobretot, a les pirinenques. Aquí hi ha molts punts de millora i jo espero que el Govern vagi invertint. La mateixa comunicació entre Lleida, La Seu i Andorra és encara susceptible de molts punts de millora, esperem que dins de les prioritats del Ministeri de Foment hi haurà el Pirineu. D’altra banda, aquest mateix ministeri ja ha posat dates per al Corredor Ferroviari Mediterrani i aquesta és una gran notícia per a l’economia espanyola i no hem d’oblidar que aquest progrés genera una inducció sobre l’economia andorrana.

–Parlant del comerç, vostè ha destacat el potencial de l’andorrà. Creu que l’eliminació de l’import mínim del tax free a Espanya el pot perjudicar?
–No puc afinar tant en temes comercials. No sóc capaç de veure l’elasticitat de la venda en funció del canvi en el tax free. En qualsevol cas, crec que el comerç andorrà està en una excel·lent condició, independentment que aquest estiu les vendes hagin estat per sota la previsió, crec que això té molts paràmetres. L’adversari crec que no és tant el tax free, com el comerç digital. 

–Com a representant dels residents espanyols, creu que provoca algun tipus de greuge no poder votar fins a adquirir la nacionalitat, sovint després de 20 anys de vida al país?
–Crec que quan vas a un país, has de saber les regles de funcionament d’aquell país i t’hi has d’adaptar. Les regles del joc i l’arquitectura institucional d’Andorra és la que és i ha permès tenir avui dia un país modern, especialment des de l’aprovació de la Constitució. No hi vull aplicar la paraula greuge a aquesta realitat. 

–El tema mediàtic de la setmana passada: la seva conversa privada amb el Sr. Jaume Bartumeu. Altres persones l’han fet arribar indicis d’aquesta suposada aturada de les negociacions a Brussel·les pel tema de l’atur?
– No, no m’ha arribat per enlloc més. Li agraeixo que recordi que la conversa amb el Sr. Bartumeu va ser privada. Quan vam parlar sobre Europa, ell va parlar de tot el que en pensa al respecte i jo vaig fer alguns comentaris i altres no-comentaris, per tant, com ja vaig dir, no vaig validar cap posició. Conec i aprecio el Sr. Bartumeu, vull pensar que va ser estrictament un malentès. 

–De debò no està a l’agenda la sol·licitud de fer-se càrrec de l’atur dels immigrants espanyols si retornen a Espanya?
–Ratifico tot el que vaig dir, avui no està a l’agenda el tema de drets laborals. És obvi que a les properes rondes de negociacions hi haurà elements d’agenda social però encara no hi són. 

–Quin és el paper d’Espanya en aquestes converses per a l’acord d’associació?
–Acompanyar i ajudar a trametre a la resta d’Europa què és Andorra, perquè la coneixem més que la majoria de països de la Unió Europea. Acompanyar vol dir, en aquest cas, que abans parlem les coses amb Andorra i encara no hem tractat ni de drets laborals, ni de drets socials. Ja es veurà quin és el plantejament, però en cap cas hi haurà exigències sobre punts concrets per part d’Espanya. 

–Encara que no hi hagi cap exigència, hi ha potser un tema prioritari per a Espanya?
–No hi ha un tema prioritari en l’agenda social, ni una posició fixada sine qua non predeterminades. Volem escoltar primer. 

«No hi ha un tema prioritari, ni una posició fixada ‘sine qua non’ [d’Espanya respecte l’acord d’associació UE]»

–Com veu aquest acord d’associació amb Europa per a Andorra?
–No importa el que jo pensi, sinó el que els andorrans vulguin i d’això dependrà que hi hagi acord o no. Personalment, penso que és bo que hi hagi un acord d’associació amb la Unió Europea perquè amplia el taulell de joc però a la vida no hi ha res que sigui 100% bo:  estàs competint amb més actors i acceptes unes regles. Jo crec que els beneficis superen les dificultats. 

–Fins a quin punt creu que Andorra es pot negar a l’acord d’associació?
–Té el poder de negar-s’hi però suposaria no estar en una línia estratègica.

–Avui es compleix un any del referèndum de l’1-O a Catalunya, li consta si hi va haver pressions espanyoles perquè Andorra no es manifestés sobre els fets ocorreguts durant aquell dia?
–No em consta.