PUBLICITAT

Vanda Drouin Artista i professora de dibuix i pintura

«Treballar amb les mans és el que més m’aporta»

Per Meritxell Prat

L'artista Vanda Drouin pinta un quadre.
L'artista Vanda Drouin pinta un quadre.

La Vanda Drouin té 27 anys i treballa al Centre d’Art d’Encamp fent classes de dibuix i pintura a infants i adults. En la seva primera mostra convida a una reflexió sobre l’art geomètric mentre confia que aquest pas sigui el punt de partida a una carrera artística amb futur.
 
–D’on li ve l’afició pel món artístic?
–Sempre he sigut una persona molt manual, m’agrada molt treballar amb les mans i des de jove alguns professors em remarcaven que el que hauria de fer és tirar cap a un vessant artística. Quan vaig estudiar història de l’art i vaig indagar en artistes abstractes com Kandinski tot això em va fascinar. Vaig començar la carrera de psicologia però de seguida ho vaig deixar i vaig entrar a l’escola Massana de Barcelona.

–Va veure que la millor manera de canalitzar la part més humanística era a través de l’art.
–Exacte. Treballar amb les mans és el que més m’aporta i la manera que jo aconsegueixo traslladar aquests pensaments, idees o emocions.

–Que representa per a vostè poder fer la primera exposició?
–És un punt de partida de la meva trajectòria a nivell professional i també una manera de donar-me a conèixer a nivell nacional per anar creixent.

–Diu que en les obres que presenta intenta representar el concepte infinit. Com es pot fer?
–Primer de tot cal observar l’entorn, la forma de tot allò que ens envolta. Com per exemple la natura. Si ens fixem en cadascuna de les formes que constitueixen la natura, dins de l’ambigüitat i el desordre sempre hi ha un ordre que es manifesta amb una repetició de la forma i uns patrons que acaben sent els elements de control.

–I per què aquest interès per la geometria en les seves obres?
–Perquè si comences a analitzar artistes que treballaven amb formes geomètriques veus que ells determinaven que si et quedes amb la forma bàsica, com la geometria, arribes a la veritable essència i al veritable contingut.

–És complicat fer arribar l’art al públic?
–Sí, primer perquè hi ha llistes d’espera per poder fer exposicions que són bastant llargues. I a més, quan vols introduir quelcom a què el públic no està acostumat, es fa difícil.

–Cal més difusió i pedagogia sobre el món de l’art?
–Sí, suposo que estem molt acostumats a veure el típic quadre d’un paisatge o un retrat i potser això no és el que més ens pot arribar. I si passem a la via conceptual, amb obres que potser no s’entenen, ens trobem els dos extrems: una realitat molt evident i una que s’entén. Això pot fer que la gent es desinteressi una mica.

–El seu objectiu és poder viure de l’art?
–Sí, ara amb l’exposició vull arrencar i viure d’això. Tant amb les classes com transmetent algunes eines que tinc i desenvolupant-me a nivell professional. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT