PUBLICITAT

Àlex Saura Triatleta

«M’agradaria ser el primer andorrà en anar a Kona»

Per Miquel López-Egea

Àlex Saura entrenant.
Àlex Saura entrenant.

L’andorrà Àlex Saura va aconseguir el passat cap de setmana ser quart al triatló Half Platja d’Aro. La prova comptava amb la presència de triatletes de gran nivell com Marcel Zamora o Guillem Rojas.

–Aquesta quarta posició potser té gust de victòria.
–Venia d’una temporada complicada, on el primer objectiu no es va poder realitzar a casa d’una caiguda dues setmanes abans. El meu segon objectiu era aquest i fa dos mesos que entrenava, no sabia com sortiria.

–Practica molts esports.
–Em dedico al triatló però aquest any estava un poc saturat d’aquest esport i vaig fer l’Ultra Trail. També sóc entrenador d’esquí i m’agrada l’alpinisme.

–Expliqui’ns la seva trajectòria esportiva.
–Vaig estar cinc anys a la Federació Andorra d’Esquí, fins als 17. Llavors vaig anar a estudiar a Barcelona i després vaig començar a córrer i, com que m’agradava la bici, el triatló em va enganxar.

–Quina modalitat de triatló li agrada més?
–Fins ara havia fet esprint i olímpic. Per motius de motivació, vaig pensar a fer un salt a la mitja distància. De moment, sembla que funciona.

–On es troba més còmode: sobre la bicicleta, a l’aigua o corrent?
–Sóc bastant regular, ni destaco amb cap ni cocejo. En distàncies curtes, sortia de l’aigua una mica més enrere.

–Ha pensat en l’Ironman?
–Ho he pensat molts cops però encara sóc molt jove. M’agradaria ser el primer andorrà en classificar-se pel Campionat del Món d’Ironman a Kona. L’any vinent, estic pendent de si la Federació es funda perquè aquí a Andorra hi ha molts buits. No sé si el meu camí va a la distància olímpica amb federació andorrana o a la mitja distància i classificar-me pel Campionat del Món de Niça. Després del triatló olímpic de l’Estartit ho pensaré.

–Què implicaria tenir una Federació?
–Ajuda. A part, ara estem competint amb llicència espanyola i allà hi ha molt nivell, són els millors. Fins que no hi hagi una estructura, no es podrà fer res.

–D’aquesta manera, es podria anar als Jocs Olímpics?
–No se sap mai. No hem trobat suports.

–Per tant, quin és el seu somni?
–Donar a conèixer al triatló a Andorra en l’àmbit competitiu, que no sigui tant amateur. La gent l’ha de descobrir des de petit i saber que es pot competir.

–Com es compagina la vida personal amb la professional?
–Sacrificant hores del rellotge. Tot i que és el que m’agrada. Si vas a sopar, intentes acabar d’hora per sortir a entrenar l’endemà. Si a les nou començo a treballar, a les set estic a la piscina. Però és la meva passió, quan ho proves, t’enganxes.

Comenta aquest article

PUBLICITAT