Sergi Valls va recollir ahir el primer premi del Concurs Fotogràfic de Natura del parc del Comapedrosa amb una fotografia titulada Trobada i perduda, que uneix la seva passió pels paisatges i per les curses de muntanya. 
 
–Com va sorgir la fotografia Trobada i perduda?
–La vaig fer el dia de l’Skyrace, a finals de juliol. Sóc corredor de muntanya i hi volia participar però em vaig equivocar amb les dates així que només la vaig poder veure com a espectador des del Comapedrosa. 

–Des d’on va prendre la foto?
–Des del mateix Comapedrosa però en lloc de pujar per la dreta, ho vam fer crestejant la frontera entre Andorra i Catalunya i aquí va ser quan vaig fer la foto. 

–Què va captar a la imatge?
–A l’esquerra, a baix, no es veu però hi ha el refugi. El primer pic que hi ha és el de les Fonts i es veu tot el que és la vall de Setúria, amb les pistes de Pal. Darrere hi ha el Comapedrosa i el llac Blau. 

–Com va triar el títol?
–A la foto hi apareix una corredora, companya meva d’entrenament i de club. Quan estava allà vaig sentir una sensació que sovint tenim quan som gairebé al cim, veiem l’horitzó i ens sentim petits com un gra de sorra en una platja. Quan vaig veure a la corredora allà enmig era justament aquest gra de sorra. 

–És un habitual dels concursos de fotografia amateur?
–No, l’any passat havia participat en aquest mateix concurs però era més genèric i la foto podia ser de qualsevol part d’Andorra. Vaig presentar una foto de l’estany Negre amb tot l’entorn nevat a finals de juliol. I també una altra dels llacs de Bayau al darrere. 

–D’on li ve l’afició per la fotografia?
–M’agrada molt la muntanya i normalment hi faig fotos. L’any passat, pel meu aniversari, em van regalar una càmera GoPro i va ser un regal idoni per mi. Ja tenia la motivació i amb aquesta càmera vaig començar a fer més fotos i a pujar-les a Instagram. Tenia un perfil però el vaig especialitzar en fotos de muntanya i ara tinc mil seguidors. 

–Quina és la seva motivació?
–El meu objectiu és vendre les muntanyes d’Andorra. Considero que això del turisme de compres està com ja molt passat de moda i que s’hauria de vendre les muntanyes que tenim. Però sempre amb cap i consideració. Li ho he dit al conseller [de Medi Ambient de la Massana] quan he recollit el premi: la muntanya no pot ser una rambla. 

–Aquest primer premi és un al·licient per presentar-se a futurs concursos fotogràfics?
–La veritat és que encara no ho he analitzat gaire perquè em va agafar per sorpresa. Però sí, és un al·licient més que tinc, encara que sempre que surto a la muntanya intento fer fotos que transmetin la meva passió. H