La Sílvia recomana l’experiència del voluntariat a tothom, i en especial la viscuda als Jocs Special Olympics. Assegura que les cares de felicitat dels participants va ser del millor que va viure.
 
–Havia fet de voluntària en alguna altra ocasió?
–Sí, la primera vegada va ser l’any passat, a la Fontblanca i després a les curses de BTT a Pal. I aquest any he volgut optar a ser voluntària dels Specials perquè penso que és una experiència que em podia agradar i a més aportar el granet de sorra.

–Què la va fer decidir? Va ser per la crida per buscar voluntaris?
–Ja tenia previst presentar-me però tinc una neboda que malauradament té una paràlisi i no hi podia participar. Llavors ella em va empènyer, em va demanar que hi anés de voluntària, ja que ella no hi podia anar i així viure més de prop tot això.

–Com valora l’experiència?
–La veritat, no és per menysprear als altres, però sí que és veritat que dels llocs on he estat de voluntària ha sigut, potser, el més gratificant.

–Per què?
–Perquè vius de prop com ho viuen ells, són persones molt agraïdes, ho donen tot i ho viuen d’una manera impressionant. 

–Viuen més l’essència de l’esport, no?
–És que ho viuen tan intensament! Ballaven, ho gaudien... I el més important, no se’ls ha de tractar diferent, són iguals que nosaltres. Quan ho veus tan de prop és molt emocionant.

–Quina tasca havia de fer?
–Jo estava a informació i protocol. Al costat de l’escenari, i la veritat és que ho vaig veure tot. Especialment els nanos, que saltaven i ballaven. La veritat és que tant els atletes com els entrenadors i supervisors ens ho agraïen tot.

–Què és el millor d’aquesta experiència?
–Les cares de felicitat dels nanos. Haver-ho viscut tant de prop i com arriben a ser de feliços. El millor que m’emporto és això, haver vist com gaudien.

–Així segur que repetiria l’experiència?
–Sí, sense cap dubte, si puc, hi tornaré.

–Seguirà fent de voluntària fins i tot fora de l’àmbit esportiu?
–Sí, i tant! Em va molt el tema esportiu, però no descarto altres coses, sempre i que m’ho permeti la vida familiar i pugui combinar-m’ho perquè m’agrada ajudar. Sempre fan falta voluntaris, perquè hi poden haver imprevistos.

–Recomana fer de voluntari?
–Sí, la veritat és que jo no m’ho pensava. Quan m’hi vaig presentar anava molt a cegues, no saps gaire on et fiques. Però hi tornaria amb els ulls tancats. I el més gratificant és veure aquests nens feliços i que no estan exclosos d’enlloc.