PUBLICITAT

Daniel Carreras Membre de la companyia Xirriquiteula

«Aconseguim un equilibri màgic entre llenguatges»

Per Lara Ribas

Una escena de l'espectacle 'Laika' on intervé en Daniel Carreras
Una escena de l'espectacle 'Laika' on intervé en Daniel Carreras

En Daniel Carreras és membre de la companyia badalonina Xirriquiteula, amb ja 33 anys d’història. Després d’un temps sense trepitjar Andorra, aquest dissabte hi torna per presentar el seu últim espectacle al Festival de Titelles d’Encamp: 'Laika', una obra recomanada a partir dels quatre anys i amb vocació internacional en recuperar la història de la primera gossa que va viatjar a l’espai. 
 
–Com sorgeix 'Laika'?
–Al darrere hi ha un treball en equip del director i els quatre actors que estem en escena. El procés d’investigació i els assajos s’han allargat entre un any i mig i dos.

–Això és molt de temps?
–Sí, però partíem de zero. Ho hem creat tot: la història, l’escenografia, el vestuari, la música... i el guió d’una aventura trepidant. 

–Pot definir-se com un espectacle de titelles? 
–El món dels titelles s’ha obert moltíssim a incloure altres elements. El nostre espectacle cau pel seu propi pes perquè la Laika, la protagonista, és un titella de dalt a baix. Ara bé, té la forma de documental teatralitzat; utilitzem titelles, retroprojectors dels anys 50 i actors de carn i ossos. I mostrem com ho anem construint; tot suma i aconseguim un equilibri màgic entre els diferents llenguatges plàstics. 

–Una fórmula innovadora? 
–Potser sí en el camp infantil o familiar, però en el teatre absolut no estem innovant pas. 

–Quin missatge volen fer arribar al públic? 
–El missatge és molt fort; ens preguntem fins a quin punt tot s’hi val per aconseguir un objectiu. En aquest cas, per avançar en la investigació espacial es va enviar un animal a la mort segura. La Laika va convertir-se en una heroïna, però també va ser una víctima. 

–Com representen aquesta mort? 
–Hem sigut molt respectuosos amb els fets i el final de la Laika no ha de ser feliç. Tot i així, el resolem d’una manera que et deixa amb el cor una mica trencat però que al mateix temps és reconfortant. 

–Quina rebuda està tenint l’obra? 
–Vam estrenar-la aquest any al Festival Grec de Barcelona i després vam portar-la a Lisboa i a la Fira Internacional de Titelles de Lleida, on vam rebre un parell de premis. 

–Ho esperaven? 
–Ens va sorprendre moltíssim perquè feia molt poc temps que l’havíem estrenada.

–Com reaccionen els nens? 
–S’emocionen molt. Entre les noves generacions, la història és poc coneguda, però la gent gran sí que la recorda perquè va viure-la. 

–Per què els andorrans no es poden perdre l’espectacle? 
–Perquè passaran una hora de la seva vida emocionats i gaudint d’una aventura basada en fets reals; és un passi únic i exclusiu per a ells. A més, a la sortida podran veure una exposició amb tota la documentació recopilada per crear l’espectacle. 

PUBLICITAT
PUBLICITAT