PUBLICITAT

Alex Ridgway Jugador de rugbi

«Amb el rugbi he pogut arribar a ser persona»

Per Miquel López-Egea

Alex Ridgway a l'Estadi Nacional.
Alex Ridgway a l'Estadi Nacional.

Alex Ridgway ha estat convocat per primera vegada amb els Isards, pel partit contra Eslovènia que disputen avui a Ljubljana. Debutarà juntament amb els joves Stefano Berti, Pau Gallardo i Nil Tomé. El jugador milita a les files del VPC Andorra i el rugbi és la seva vida. 

–Com se sent per haver estat convocat pel partit contra Eslovènia?
–Molt content. Després d’uns anys i de molt esforç, al final, ho he aconseguit. En tenia moltes ganes.

–Quina mena de partit espera personalment?
–Espero que cadascú de nosaltres jugui amb esperit, que siguem un equip i que sobretot, tornem amb una victòria a casa i així donar una alegria a tothom qui ens segueix.

–Com preparen el partit?
–Amb suor i moltes ganes. Cada un dels integrants de l’equip està treballant al màxim.

–La temporada passada no es va poder evitar el descens. Tornar a la categoria és l’objectiu, no?
–Exacte. Després de l’any passat, aquesta temporada el repte és guanyar cada un dels duels, tot i que anem partit a partit, i arribar a la categoria que estàvem.

–Què aporta als Isards?
–Una experiència de 15 anys i molta joventut. A més de moltíssimes ganes.

–Són molts anys.
–Vaig començar a jugar quan tenia cinc anys. El meu pare em va apuntar perquè era una mica hiperactiu i des del primer dia vaig veure que era un esport que m’aportava respecte vers als altres i em feia millor persona.

–El rugbi és la seva passió.
–Gràcies al rugbi he pogut arribar a ser persona. He respectat més als altres i he après a saber estar al camp i amb la meva vida personal.

–Com es compagina la vida personal amb un esport d’alt rendiment?
–Aquest any he començat a estudiar imatge per al diagnòstic i medicina nuclear. Si t’agrada el que fas, tens temps per fer el que t’agrada. Per tant, si t’agrada, es pot compaginar. Quan entreno, en què sigui deu minuts, ja sóc feliç. El rugbi és la meva família. 

–Què li demana al futur?
–Poder gaudir de moltes seleccions amb els meus companys i sobretot amb alguns que he tingut de més petit com el Pau Gallardo i l’Stefano Berti. Juguem junts des dels cinc anys, és una il·lusió molt gran poder debutar amb ells avui. 

–Com és la relació amb els seleccionadors i els companys?
–Molt bona. Estar sota les ordres del Maga i del Peter és un honor.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT