PUBLICITAT

Inma Puig Piscològa de l'FC Barcelona

«Seria una delicia treballar amb la selecció andorrana perquè els objectius són alts»

Per Miquel López-Egea

33 La psicòloga Inma Puig conversa amb EL PERIÒDIC a AnyósPark, ahir.
33 La psicòloga Inma Puig conversa amb EL PERIÒDIC a AnyósPark, ahir.

Inma Puig és la psicòloga de l’FC Barcelona des de la temporada 2003-2004 i ha treballat amb els primers equips de les seccions de futbol i de bàsquet. 

–Quina és la funció d’una psicòloga amb un esportista d’elit?
–És aconseguir que el seu rendiment sigui tot el que pot ser en realitat i que no quedi minvat per causes que no tenen a veure amb la tècnica, la tàctica o la pràctica esportiva.

–Vostè sempre repeteix un missatge clar: «Els resultats només arriben a través de les persones, els sentiments no entenen de talonaris».
–És cert que quan tenim molt interès en assolir un objectiu, ens centrem en la feina que s’ha de fer i ens oblidem que els resultats només arriben a través de les persones. Per això se les ha de cuidar. Una de les claus de l’èxit és que algú se senti suficientment cuidat com per retornar a l’equip el que sent que li ha donat. Per això no entenen de talonaris.

Inma Puig: «He pogut veure que els partits els guanyen les figures, però els títols els aconsegueixen els suplents»

–En el cas d’Andorra, tenim el MoraBanc. Ara han arribat jugadors que, tot i tenir molta qualitat, no estan en un moment de màxim rendiment. Com se soluciona un problema així?
–La gran dificultat d’un equip quan introdueix jugadors nous és que necessiten un període d’adaptació. Fan el mateix que feien abans però el seu entorn és diferent i, per tant, s’ha de fer que estiguin el màxim de còmodes possible perquè, en cas contrari, no podran rendir. En aquest cas, es necessita un punt de paciència, de no posar pressió en excés perquè sinó, la gent es bloqueja. D’aquesta manera, un ha de saber si a qui li està posant pressió és capaç de gestionar-la, perquè hi ha gent que la viu com un repte, i altres persones com una amenaça.

–A més, quan ets una gran estrella, hi ha moltes més coses a gestionar.
–No s’és estrella d’un dia per l’altre. Normalment, ja s’està acostumat perquè allà on s’ha estat, ja estat el millor. De jugadors bons n’hi ha molts, de gran jugadors menys. La gran diferència és en com es gestionen els moments de pressió i en com les estrelles tiren de l’equip perquè les segueixin.

–Si no es tenen minuts, si estàs patint una relació amorosa, si estàs lesionat... són problemes que es produeixen. Què s’ha de fer?
–A vegades ens oblidem que l’esportista, per més d’elit que sigui, és una persona. És molt important que aquesta tingui confiança. Si ens la donen, per agraïment, farem el que calgui per demostrar que no s’estan equivocant.

–Entenc.
–El que he pogut veure en tots aquests anys és que els partits els guanyen les figures, però els títols els aconsegueixen els suplents. Perquè quan una figura està molt bé, marca la diferència. Com que la temporada és llarga, si l’entrenador no es preocupa d’anar cuidant a qui no juga, quan aquesta se sobrecarregui i el suplent hagi de sortir, si no s’ha sentit ben considerat, sense voler, de forma inconscient, no ajudarà a un entrenador que no l’ha fet sentir bé.

–Se’ls exigeix molt als entrenadors i treballen amb molta tensió.
–Perquè han de gestionar persones. Als cursos que fan es posen moltes hores de tècnica i tàctica, però poques de treballar amb persones. Per això, quan em contracten, dic que començaré pel cos tècnic, perquè és la part més dèbil de la cadena. L’entrenador és el primer que es fa fora si alguna cosa no funciona.

Inma Puig: «Tornar a motivar a un jugador dependrà de la junta, el director tècnic o el cos tècnic, la confiança és essencial»

–Si els resultats no acompanyen. Què s’ha de fer?
–Parlar, parlar i escoltar. Els jugadors ja saben què s’ha de fer però quan hi ha molta tensió, la gent no pot pensar bé. En lloc de saber el que s’ha de fer, han de saber el que no s’ha de fer, com per exemple, no humiliar, tirar les culpes, arraconar o desestimar a algú. S’ha de tenir informació de com se senten els jugadors.

–Un entrenador ha de ser conscient dels problemes personals dels seus jugadors?
–Sí, perquè influeixen moltíssim. Quan veiem un esportista d’elit pensem que són diferents pero són persones iguals que tothom.

–Com es torna a motivar a un jugador?
–Dependrà de si la junta, el director tècnic o el cos tècnic es desmotiva. Tot va de dalt a baix. Han de prendre consciència que són l’autoritat. La confiança és essencial.

–L’altre punt totalment diferent seria la victòria, estar al núvol.
–Aquest fet encara és més difícil que quan les coses no van bé. L’èxit fa mal i no en som conscients perquè ens fa canviar.

–Què passa quan créixer és gairebé impossible?
–S’ha de lluitar per mantenir-se. Quan has assolit un èxit, l’has aconseguit perquè has fet canvis. Per tant, quan l’has assolit has de continuar fent-los per mantenir l’èxit. Quan les coses funcionen, s’han de canviar perquè continuïn funcionant.

–S’ha plantejat mai com seria treballar amb la selecció de futbol d’Andorra?
–Seria una delícia perquè els objectius són alts i hi ha un gran camí per recórrer. Es pot treballar amb el cos tècnic i de manera individual, planificar i en general, créixer. Seria un repte meravellós.

–És un equip que molts cops ha rebut golejades i que alguna vegada se’ls ha fet sentir inferiors.
–És molt important, per anar creixent, valorar l’esforç. Si un té en compte només el resultat, acaba abandonant. A base d’esforç, a la llarga, arriben els resultats. A més, s’ha de treballar l’orgull de pertinença. Aquest donarà els resultats.

–Per tant, es plantejaria venir algun dia a Andorra en un cas així.
–Podem parlar-ho ara mateix (riures).

Comenta aquest article

PUBLICITAT