PUBLICITAT

Nahuel Carabaña Atleta

«Andorra es queda petita per temes de clima i competicions»

Per Anna Ribas

Nahuel Carabaña és un fondista especialitzat en la prova dels 3.000 metres obstacles.
Nahuel Carabaña és un fondista especialitzat en la prova dels 3.000 metres obstacles.

Nahuel Carabaña, de 18 anys, és un jove fondista. Entre la llarga llista de fites esportives de l’atleta, hi ha la medalla de plata als Jocs dels Petits Estats de San Marino en els 3.000 metres obstacles, és novè d’Espanya en els 1.500 de pista coberta i va ser quart a la Copa d’Europa. Ara decideix marxar a un club de Catalunya, l’Agrupa, per seguir progressant.

–Decideix marxar del CAVA després de 3 anys, per què?
–He pres aquesta decisió perquè crec que és el millor per al meu futur. Canvio de club per motius esportius i perquè penso que em farà millorar com a atleta i com a persona.

–Se li ha quedat petita Andorra? 
–Andorra es queda petita per temes de clima i competicions. És millor desplaçar-se a altres països per tal de millorar en competitivitat. 

–On es veu d’aquí a un any?
–Espero veure’m estudiant i entrenant en un centre d’alt rendiment. Ja veuré on vaig perquè no n’estic segur encara però espero poder complir les meves expectatives.

–Quines són?
–Entrenar professionalment, millorar molt i treballar amb un equip. Ara sóc l’únic que fa els 3.000 obstacles a la categoria, si me’n vaig a fora, tindré un grup d’entrenament per la mateixa prova i amb el mateix nivell. Això fa que puguis millorar molt, és més fàcil. Si tens algú que tiri, et fixes uns objectius per arribar al nivell de l’altre.

–Què espera del nou club?
–Canviar-me a l’Agrupa implica que podré anar al Campionat d’Espanya de clubs, tindré un grup per fer equip i intentarem pujar al podi. També crec que m’ajudarà en el sentit de rebre més suport i en el rendiment. Serà millor esportivament.

–Com canviarà la situació de cara a Andorra?
–He fitxat per un altre club però a Andorra estic com a atleta independent. Això vol dir que no sóc de cap equip del país però sí que competeixo amb la Federació d’Andorra en proves internacionals. Segueixo sent andorrà i continuo a la federació, no té res a veure que siguis d’un club o d’un altre. 

–Quins objectius s’ha fixat?
–Aquest any tinc molts reptes. El cap de setmana que ve hi ha el cros d’Atapuerca a Burgos, competeixo el dia 11 de novembre. Diuen que és el millor cros del món, un cros que s’ha d’aprofitar i on hi ha molt nivell. Crec que puc fer una molt bona puntuació i intentaré quedar el més amunt possible a la classificació. D’altra banda, al desembre tinc l’Europeu de Cros a Holanda i intentaré millorar la posició de l’any passat, quan vaig quedar 43è d’Europa. També estem pendents de si vaig al Mundial de Cros a Dinamarca però encara no està confirmat. Després tinc el Campionat d’Espanya de Clubs.
Ara bé, com a objectiu clar tinc els Jocs dels Petits Estats que se celebraran a Montenegro. Vull revalidar la meva medalla de plata o, fins i tot, intentaré anar a totes per aconseguir la medalla d’or. Una altra competició molt important és l’Europeu Promesa, al juny, vull veure com arribo de forma i si puc millorar la meva marca dels 3.000 metres obstacles. Per últim, a l’agost tinc la Copa d’Europa.

–I des del club, què li han marcat?
–Ara hauré de complir amb els objectius que m’ha imposat l’Agrupa, és a dir, hauré de fer la Lliga Catalana amb ells, que són tres jornades, i anar al Campionat de Clubs de Cros. A la Lliga Catalana, la part positiva, que alhora és negativa, és que competeixo en Divisió d’Honor, és a dir, on hi ha els millors clubs d’Espanya. Això implica que serà més complicat però és una oportunitat molt gran per estar amb els millors i poder competir a un nivell bastant alt. S’ha de tenir en compte que la falta d’atletes fa que el CAVA estigui a l’última lliga i serà un canvi.

–Què sent amb aquest nou projecte?
–Ara mateix estic molt motivat i il·lusionat perquè crec que serà una temporada diferent. A més, canvio de categoria. Fins al desembre seré júnior i l’any que ve passaré a ser promesa, bé, ara se’n diu sub-23. És un nivell molt elevat on només es queden els millors atletes perquè són edats complicades i valoren què volen fer amb el seu futur: si són bons, es queden entrenant professionalment però, si es volen dedicar a estudiar, deixen l’atletisme perquè és molt complicat compaginar-ho, et falten hores.

–Ha dit que vol estudiar. S’ha plantejat deixar l’atletisme?
–Per res del món, intentaré compaginar-ho el màxim possible. Es pot arribar a fer, conec molts atletes professionals que combinen molt bé estudiar i entrenar. Potser es treuen la carrera amb més temps però crec que es pot compaginar.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT