Pedro Carvalho (Vila Nova de Famalicão, 1983) és àrbitre de la Federació Andorrana de Futbol. Va formar part de la tripleta de la federació a la UEFA Youth League on va ser àrbitre assistent entre el Reial Madrid i el Viktoria Plzen a Valdebebas la setmana passada en el qual els madrilenys es van imposar al rival per 3 a 2. L’àrbitre principal va ser Luis Miguel do Nascimento i l’assistent, Andreu Vilanova.

–Per què decideix ser àrbitre?
–L’any 2006, quan vaig venir a Andorra, vaig descobrir aquest món a través de la Federació i vaig començar el camí, fins avui. És una professió que és vocacional, no és per diners. S’ha de tenir molta passió per l’arbitratge i el futbol perquè nosaltres no tenim aficionats, només a la nostra família.

–Quants anys fa que xiula?
–En fa deu. Vam començar xiulant a les 10 del vespre a Aixovall, amb fred i neu. S’ha de tenir molta consciència que no agradarem a la gent, que no se’ns tractarà bé i que no se’ns felicitarà. S’ha de tenir molta autoconfiança i saber conviure amb l’error, saber que quan entres aquest món, és un factor constant que has de minimitzar.

–I arriba a xiular a la Youth League. Quin camí s’ha recórrer?
–Primer s’ha de tenir clar si això és una professió o una passió. Si no és passió, al final, plegaràs. Va ser l’any 2013 quan m’ho vaig prendre més seriosament i vaig veure que podria estar a dalt. L’any 2015 vaig fer el curs CORE (Centre of Refereeing Excellence UEFA) que es fa amb els àrbitres top de molts països. Va ser un gran esforç i vam aconseguir tenir el màxim diploma que es pot obtenir. Després, tot va ser créixer. Entreno quatre cops a la setmana i penso que la trajectòria implica fer molta feina per darrere que no es veu.

–Com es compagina amb la vida personal i professional?
–La meva dona és una súper mama. Hem anat a poc a poc, fent les coses com un equip. Ella ha apostat per mi, tot i que és molt difícil, sobretot perquè el diumenge no pots estar amb els nens. A més, s’ha de compaginar amb la feina i he d’entrenar a les hores de dinar per poder sopar amb ells.

–Què li aporta aquesta feina?
–Psicologia, una manera d’estar a la vida més tranquil·la, respectar-me a mi mateix i a la resta de persones. El que més m’ha aportat fins ara és saber conviure amb l’error i que aquest és el trampolí per ser millor cada dia. A més, m’ha aportat uns valors personals que si no fos àrbitre no tindria, com ara saber prendre decisions molt importants des de la tranquil·litat en la meva via quotidiana. 

–Com va viure el Reial Madrid - Viktoria Plzen?
–Molt tranquil. Mai m’hagués esperat això. És la primera vegada que un equip arbitral d’un microestat xiula un equip com és el Reial Madrid. Va ser un premi a tot l’esforç que hem fet. Va ser una experiència inoblidable perquè vam poder viure com ho fan els grans. Mai ho oblidaré. Va ser un orgull per a mi i per a l’arbitratge andorrà.