PUBLICITAT

César Arranz Mestre de religió

«Les pel·lícules ajuden a despertar consciències»

Per Meritxell Prat

El mestre de religió i coordinador de la Setmana de Cinema Espiritual, César Arranz.
El mestre de religió i coordinador de la Setmana de Cinema Espiritual, César Arranz.

En una societat marcada per la immediatesa, defensa trobar moments de reflexió i l’oportunitat que dona el cinema per tractar els valors. Precisament un dels objectius que es fixen aconseguir durant la Setmana de Cinema Espiritual que se celebra fins divendres.
 
–Cine espiritual vol dir cinema religiós?
–No, no necessàriament. Parlem més d’un cinema amb valors. A vegades espanta la paraula espiritual, però les pel·lícules que es projecten han estat en cartellera i tenen un significat. Que ningú es pensi que anirà a veure la vida d’un sant. Per exemple, aquest any es projecta Wonder, que treballa el tema del bullying. Els nanos veuen la pel·lícula i a l’aula es pot tractar el tema, serveix de punt d’inici. La feina dels educadors també és sembrar petites llavors que són els valors necessaris per viure.

–Quin profit es pot treure d’aquest treball?
–S’intenta aconseguir que no sigui només el fet d’anar al cine a veure una pel·lícula, sinó que, com deia, després hi ha un treball a l’aula. Es comenten coses de la pel·lícula buscant valors com el respecte o la tolerància.

–És un treball transversal, amb cabuda en diferents assignatures?
–Sí, per exemple, la pel·lícula Una bolsa de canicas explica la història d’uns nens jueus durant la segona guerra mundial. Això ha fet que sigui molt acceptada als departaments de social per treballar la història.

–Comentava el cas de la pel·lícula ‘Wonder’ i el ‘bullying’. Quan els alumnes ho veuen a la pantalla els ajuda a adonar-se de situacions que viuen de prop?
–Sí, potser un nen que pateix assetjament es veu reflectit en la situació o potser els fa pensar en la manera com tracten algun company. És una manera de despertar consciències. L’any passat vam projectar una pel·lícula sobre el càncer i això va fer que a la classe sortís el tema i s’expliquessin els casos viscuts amb els pares o els avis.

–I amb la sessió dedicada als adults, què busquen?
–Intentem transmetre i treballar els mateixos valors que amb els infants i joves. Potser sí que en aquest cas participa gent més vinculada a l’Església, però hi ha de tot. Busquem trobar un moment de reflexió.

–En l’època que vivim falten moments de reflexió?
–Sí, crec que a vegades cal mirar el perquè de les coses i durant el dia hi ha diversos moments que són per buscar dins d’un mateix.

–Treballant aquests valors es pot arribar a canviar l’entorn més immediat?
–Jo crec que sí. És una manera de fer petits passos i que entre tots ho aconseguim. Cal que cadascú s’ho cregui i a més, permet una cosa que a vegades ens costa molt: no treballar tant de manera individual i fer-ho més en grup. El treball en equip no és senzill, porta confrontació d’idees, però t’ajuda a enriquir-te amb les opinions de la resta de components del grup. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT