Emilienne Naze, francesa originària de l’Illa de la Reunió, va arribar a Andorra el 2002 i ara que està jubilada després de dedicar-se a la docència, dedica tot el temps que pot a qualsevol activitat que deixi fluir la seva creativitat. Entre aquestes, gaudeix d’allò més lliurant-se al ritme del pinzell i creant quadres abstractes com els que s’exposen fins al 10 de desembre al vestíbul del Bingo Star’s d’Andorra la Vella. 
 
–Què podem veure als 21 quadres de la mostra?
–És una pintura moderna i abstracte, en la qual no vull imposar un tema precís, no vull dir «mira, aquí hi ha una estrella, la veus?», perquè prefereixo que les persones mirin els quadres amb calma i que pensin, que vegin ells mateixos alguna cosa, no importa el què: uns veuen el sol, uns veuen la lluna i uns altres, res a veure. 

–Com és el seu procés creatiu?
–Quan començo a pintar no sé gaire el que acabaré fent, és al final, quan em dic «Ah, m’ha quedat bé. 

–Què és el que més li agrada de pintar?
–Per mi és un plaer crear quelcom a partir d’una pàgina en blanc. A més, quan pinto, m’oblido de tot, és un moment d’evasió i de felicitat. És el millor antidepressiu que hi ha, des del meu punt de vista. Perquè és impossible viure de la pintura, eh! [Riu]

–Per què tria la pintura acrílica?
–Perquè m’agrada la intensitat del color en una única passada, al contrari, per exemple, que l’aquarel·la. Però no només poso pintura als quadres, també utilitzo teixits o fils.

–Què sent quan exposa les seves obres?
–És una manera de compartir la meva felicitat amb els altres i de fer-los somiar com jo ho faig quan pinto. 

–D’on li ve l’interès per pintar?
–Soc autodidacta, ara estic jubilada però abans era professora d’Arts Plàstiques i tocava una mica totes les tècniques. M’agraden molt tots els tipus de treballs manuals i com que això es notava, els meus alumnes sempre gaudien molt a les classes. 

–Aquesta no és la primera vegada que exposa al país, oi?
–No. Vaig exposar a l’hospital abans. Normalment la gent quan va a l’hospital és perquè no està gaire bé, aleshores si hi poses un quadre fet des de la felicitat, potser pot anar bé. També havia exposat abans a l’hospital de Tolosa. 

–I vostè que no para quieta, quin projecte té ara al cap?
–Doncs ara estic molt posada amb tot el tema de la costura. Creo, adapto o arreglo diferents peces de roba. 

–Vol fer una col·lecció?
–No, més aviat s’ha anat passant la veu entre les meves amigues i creo peces per a elles.