PUBLICITAT

Emma Arcelin Historiadora i estudiant de Màster

«Hi ha poc coneixement del Consell de la Terra»

Per Lara Ribas

La historiadora Emma Arcelin.
La historiadora Emma Arcelin.

L’Emma Arcelin és andorrana però cursa els seus estudis d’Història a Tolosa. Ara està en el seu segon any de màster i ha desenvolupat una investigació sobre els primers parlaments pirinencs amb el Consell de la Terra com a punt de partida. N’exposarà les conclusions el proper dimecres a la biblioteca comunal de la Massana en el marc del cicle Cinc hores amb la història d’Andorra que organitza l’IEA. 
 
–Com va decidir indagar sobre aquest tema?
–Jo havia de fer unes pràctiques en el primer any de màster i vaig contactar amb l’IEA per elegir un tema d’investigació. Amb l’Albert Villaró vam triar el parlamentarisme dels Pirineus, que encaixava amb la reflexió que s’està fent al voltant del Consell de la Terra coincidint que l’any vinent es compleixen 600 anys del seu naixement. 

–Quin era l’objectiu de la investigació?
–Veure si el Consell de la Terra era molt diferent de la resta de parlaments que existien en aquella mateixa època a altres comunitats del Pirineu. I també comprovar si Andorra és l’única que compleix amb l’especificitat que aquest parlament s’ha conservat.

–Hi ha molta historiografia al respecte?
–Vaig adonar-me que molts historiadors han fet estudis locals, però no n’hi ha massa de globals. A més, la meva perspectiva era diferent perquè jo agafava el Consell de la Terra com a punt de referència.

–Ha descobert parlaments similars?
–El cas més similar és el de la Vall d’Aran. Tot i així, també n’hi havia de semblants a indrets del Pallars, Castellbò, la Vall de Ribes, per la part francesa, a Osseau. I molts d’altres.

–I quines són les principals conclusions? 
–El punt en comú és que estaven aïllats i, per tant, allunyats del seu senyor feudal, de manera que tenien certa llibertat i autonomia per desenvolupar un sistema d’autogestió més fort. Per contra, la Cerdanya no sembla que tingués cap institució important.

–I més enllà del Consell de la Terra, algun d’aquests parlaments es conserva?
–No, les altres comunitats els han perdut perquè a l’època moderna van començar a constituir-se els estats monàrquics, que eren molt centralitzadors i van fer desaparèixer la capacitat d’autogestió d’aquestes comunitats. El parlament andorrà és dels pocs que s’han conservat.

–L’estudi s’acaba aquí?
–Considero que va quedar incomplet perquè vaig desenvolupar-lo a l’estiu i en aquell moment no vaig tenir accés a la bibliografia francesa, de manera que no vaig entrar massa en aquesta part. Per tant, la idea és integrar-la i seguir aprofundint en el que ja he fet. Vaig quedar-me amb ganes de més.

–Hi ha poc coneixement del Consell de la Terra al Principat? 
–Sí, a nivell acadèmic és normal perquè estem en un país petit i no es duen a terme massa investigacions. El que potser és més  preocupant és el desconeixement que hi ha entre la població.

PUBLICITAT