Richard Imbernón, en el seu vessant de poeta, escriu contínuament perquè, com ell mateix reconeix, «tinc el virus de la poesia a dins». Malgrat que escriu en prosa, els seus textos s’emmarquen en aquest gènere perquè transmeten emocions. Ara podrà compartir-los una altra vegada amb el públic de La Fada Ignorant. Ahir, després d’una llarga aturada, va reprendre-s’hi el cicle Veus.
 
–Com va néixer Veus?
–Va néixer del Toni Fernández, el gerent de La Fada Ignorant. Ell va ser qui va proposar oferir un escenari obert a tot artista que volgués compartir la seva obra –de qualsevol disciplina– amb les persones que vinguessin de públic. I va anomenar-lo Veus, un joc de paraules entre veu i beu. 

–Tot i així, es va acabar limitant a la poesia.
–És cert que des d’un bon prinicipi l’oferta ja es va reduir bastant a la poesia i la música. 

–Quin era el seu paper?
–El mateix que el de qualsevol altre artista que hi anés a llegir. El que intentàvem fer tant el Nacho Mayo com jo era buscar gent i motivar-la, sobretot quan va arribar un moment en què començava a faltar públic. 

– El cicle va aturar-se durant un període i ara es reprèn. Incorpora alguna novetat?
– La novetat espero que sigui que hi hagi gent, comparant-ho amb les últimes sessions que vam viure. 

–Com animaria la gent a participar-hi?
–Jo els convidaria a venir per gaudir d’una estona en un bar amb un bon ambient i per escoltar. La lectura de poemes no es promou massa i una activitat com aquesta no la tenim sovint a Andorra. La gent que ve s’ho passa bé; i aquí hi ha persones molt motivades i amb nivell. L’escenari no ha de ser un fre; si entre el públic hi ha algú que té un text i vol compartir-lo, perfecte! Al final, és gratificant tant per a l’artista com per a l’espectador. 

–La poesia agrada a un públic molt reduït?
–Crec que vivim en un món en què fem tots els esforços possibles per salvar qualsevol gènere literari però la poesia sempre ha sigut una lluita. El problema és que la gent la confon amb la rima quan en realitat és l’expressió d’un sentiment en paraules. 

–Just ahir a la nit es va reprendre el cicle. Quina serà la seva freqüència? 
–Si hi ha un mínim d’assistència i la gent ho rep bé, la idea és celebrar--lo una vegada al mes. Segur que hi ha molts joves que tenen textos per compartir i aquest és un bon lloc per fer-ho. Venir a Veus és gaudir i per a nosaltres és molt gratificant compartir les nostres creacions amb qui ve. Això és una oportunitat d’apartar-nos de tot el soroll i de gaudir del silenci i de les paraules ordenades de tal manera que transmeten emocions.

–Espera que en surtin futurs poetes?
–No és l’objectiu. Si succeeix, fantàstic; i si podem ajudar algú, estarem encantats de fer-ho. Ara bé, la idea de Veus és sobretot conèixer-nos entre nosaltres, compartir les nostres creacions i passar una bona estona.