Kilian Folguera (Ordino, 2000) ha finalitzat l’any en la 144a posició del rànquing mundial júnior de BTT. El resultat arriba després que la Unió Ciclista Internacional atorgués els punts corresponents al Campionat d’Andorra de la modalitat. En total, ha sumat 74 punts. L’any vinent correrà en categoria sub-23.

–Aquesta posició suposa un gran resultat.
–Sí, la veritat. Ningú s’ho esperava, i menys nosaltres. Aquest any, l’objectiu era agafar algun punt UCI com a recompensa a tot l’esforç. No m’imaginava aquest resultat, costa de creure.

–Què significa de cara al futur?
–Ja no em servirà perquè canvio de categoria. Però amb aquest resultat, m’he consolidat.

–Es consolida dins l’elit del ciclisme de muntanya llavors.
–No m’agrada parlar d’elit. Penso que no hi estic, no ens ho esperàvem. Però ja m’he de començar a creure que estic a un molt bon nivell i que estic lluitant amb gent molt bona. Vull seguir treballant per estar en aquesta posició, o en una millor. 

–Ara toca seguir treballant per millorar-lo però en sub-23, no?
–Clar. Aquest any serà molt difícil perquè tinc 18 anys i competiré en una categoria on hi haurà gent de 22. Aquesta temporada he d’agafar alguns punts per, en un futur, sortir més endavant a les curses. També vull aconseguir una millor forma. Els darrers anys de sub-23 sí que voldria estar a dalt del rànquing.

–Si parlem a llarg termini, quin somni tindria?
–L’objectiu que he tingut sempre ha estat fer una Copa del Món. La vaig competir en júnior però ara la voldria fer en sub-23. Vull estar en un top 20, aquest fet suposaria que he fet la feina.

–Aconseguir-ho aquí a Andorra encara seria més maco?
–Després de tantes edicions de la Copa del Món, només ha pogut competir el Guy. M’agradaria ser el pròxim andorrà en participar-hi i fer un bon resultat.

–Com es compaginen els estudis amb l’entrenaments?
–He començat el primer any d’INEFC a França, a Font Romeu, i em vaig decantar per aquesta carrera perquè em vull dedicar a l’esport. És un lloc que, a més, per entrenar, està molt bé. He entrat a la carrera com a esportista d’alt nivell i em donen una mica de marge de maniobra. Quan no tinc temps per entrenar, em donen més temps i m’ajornen els exàmens si ho necessito.

–Competir i estudiar a la vegada serà complicat.
–Sí. Les competicions necessitaran ara més dies. Però podré fer la meva vida esportiva.

–Qui hi ha al darrere de l’esportista?
–La meva família, sobretot el meu pare. Ell  sempre ha cregut en mi.

–Com es definiria com a ciclista?
–Sóc molt treballador i humil.