Lee Kyu Moon va néixer a Gwangju (Corea del Sud) però fa més de 20 anys que resideix a Barcelona, on és conegut pels seus tractaments d’acupuntura. Com que la medicina tradicional xinesa és holística i no dissocia una pràctica de l’altra, avui farà una xerrada gratuïta, a les 20.00 hores al Park Hotel, on farà una introducció als elements fonamentals d’aquesta i aprofundirà en la importància de l’alimentació per equilibrar el yin i el yang.
 
–Com hem de menjar, segons la medicina tradicional xinesa?
–El principi de la medicina tradicional xinesa és l’equilibri entre el yin i el yang i, per això, no tots els aliments són bons per a tothom. Hem de mirar com estem i què necessitem. Oi que si estem atabalats, naturalment, tendim a anar a fer un passeig per la muntanya i ens calmem? Això és perquè aquest passeig ens equilibra el yin i el yang i podem aconseguir el mateix amb l’alimentació. 

–Com? 
–Per exemple, una persona que sempre té calor, que està atabalada, que és irritable o que té poca paciència, no hauria de menjar picant. Però, en canvi, el picant li va bé a una persona que estigui decaiguda o que sigui molt fredolica, perquè activa el yang. També depèn del moment vital que travessem, l’alimentació ens pot ajudar a superar períodes d’estrès. Si no hi ha alteracions, el millor és menjar una mica de tot, evidentment, la dieta equilibrada és el millor. 

–Però per equilibrar el yin i el yang cal menjar ingredients orientals? 
–No, i ara! La dieta mediterrània que tenim aquí és boníssima i té tot el que necessita el yin i el yan: verdures, proteïnes, fruites, hidrats de qualitat... No cal estar menjant tot el dia tofu o soja en qualsevol de les seves versions, si ens agrada i la tenim a l’abast, és una opció més però no cal. 

–Vostè creu en els ‘superaliments’? 
–Hi ha alguns aliments que tenen unes propietats molt particulars que sabem que funcionen de manera extraordinària per a algunes coses. Per exemple, les baies de goji, que s’han posat molt de moda, s’utilitzen en medicina xinesa per netejar la sang, després d’haver comès excessos alimentaris, sobretot greixosos. O el ginseng, encara més conegut, és un esplèndid vigoritzant. 

–O sigui, els superaliments existeixen? 
–Jo no els anomenaria així, hi ha aliments amb grans propietats però està clar que hi ha una intenció per exagerar una mica alguns tipus de beneficis, encara que siguin aliments excel·lents.

–Tothom els hauria de prendre? 
–No, depèn de la persona. Oi que tothom estaria d’acord amb l’afirmació que l’aspirina alleuja el mal de cap? Però tot i això hi ha gent a qui no li senta bé, o que és al·lèrgica. Per tant, cal veure cas a cas. Jo crec que hi ha, per exemple, persones que necessiten menjar carn i altres que no la digereixen bé. La medicina xinesa no prescriu, observa i intenta equilibrar.