PUBLICITAT

Assumpta Casanovas Actriu de teatre amateur

«Elegir una obra de teatre és un premi»

Per Alba Casanovas

Assumpta Casanovas
Assumpta Casanovas

El grup Assaig.9 ha estrenat l’obra de teatre Els Bonobos, de Laurent Baffie, a les Fontetes de La Massana. L’èxit ha sigut tal que queden molt poques entrades a la venda. El públic els adora. Una de les seves artífex, Assumpta Casanovas (Vic, 1964), parla de l’obra i del que suposa dedicar-se al teatre amateur.
 
–Què veuran els espectadors que s’apropin a Les Fontetes?

–A tres homes. Un cec, un sord i un mut que estan ben farts de pagar per tenir relacions sexuals. Farts, decideixen apuntar-se a una pàgina web de cites i coneixen tres dones. Però per por a mostrar les seves discapacitats, mostren el que no són: s’inventen una sèrie de mentides i idees perquè les dones no descobrim la veritat. Per conèixer el final, que és molt divertit, és millor que vinguin a veure’ns.

–Per què va elegir una obra de Laurent Baffie?
–Elegir l’obra sempre és el més complicat. Cada any ens passa el mateix i tardem setmanes a prendre una decisió. Quan la tenim, però, tenim la sensació de rebre un premi. Però teníem clar que ens agradava l’humor de Baffie, que sempre inclou missatges colpidors que et fan reflexionar sobre la vida i tot plegat.

–Què ha suposat interpretar uns personatges tan complexos?
–Ha sigut difícil, tot i que hem fet una adaptació «a l’andorrana», perquè el públic de les fontetes s’hi senti més identificat amb els protagonistes. És complex endinsar-se en un rol, però ho ha sigut encara més en el cas dels tres homes, ja que havien d’escenificar les discapacitats. Hem assajat durant un any, tots ens trobem molt a gust sobre l’escenari.

–Com es combina la feina amb el teatre amateur?
–Ens diem Assaig.9 perquè som nou persones al grup de teatre i sempre assagem a les nou del vespre. Les últimes setmanes, però, han sigut un frenesí: fa un mes que assagem cada nit després de sortir de la feina. I si no és assajar, és preparar la música, el vestuari o el que sigui. De fet, tot el decorat l’hem fet nosaltres. És tot reciclat, no hem comprat res. Tot ho fem amb molta estima.

–Li ha passat pel cap deixar-ho tot per dedicar-se al teatre exclusivament?
–Ostres, no. La meva situació familiar, amb dues filles a la universitat, no m’ho permet. Faig teatre perquè m’ho passo bé. M’omple. Ric. Ploro. Sento. Em dona forces. Gaudeixo molt pujant a l’escenari.

–Té al cap el següent projecte?
–I tant, no ens apalanquem. Tenim diverses idees en ment i estem a l’espera de rebre els textos. Fem un projecte a l’any, ens agradaria fer-ne més, però sent actors amateurs no és possible. Preferim fer-ne un i que no falti de res. Anem a totes. Que la gent s’ho passi bé, en parli i se’n recordi de l’estona que han passat. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT