PUBLICITAT

David Castro Paradista del mercat de Nadal de la Massana

«Cal fer pedagogia dels productes artesanals»

Per Alba Casanovas

El paradista David Castro.
El paradista David Castro.

Fins fa poc més d’un any treballava davant d’un ordinador en una fàbrica de Galícia. Un amic, però, li va recomanar un canvi i li va oferir «el treball de la seva vida». Des d’aleshores, viatja per tot Espanya i Andorra venent productes alimentaris artesanals, entre els quals no hi pot faltar ni l’empanda gallega ni la tarta de Santiago. David Castro (Santiago de Compostel·la, 1987) és un dels paradistes del mercat de Nadal de La Massana.
 
–Quin és el truc per aconseguir un producte artesà de qualitat?
–Les quantitats de massa mare. Molts productes diuen que en porten, però el tant per cent és molt petit. Ha de ser abundant. A més, millor si no duen llevat.

–Es reconeixen a simple vista?
–Sí, la molla és molt més densa i el producte pesa més. També es conserven durant més temps, quasi una setmana en comptes d’un parell de dies. De la mateixa manera, el pot tenir congelat durant més temps. Però no el deixi al congelador un mes, que si no es menjarà gel (riures).

–Hi ha cultura de comprar productes artesanals? 
La gent es conforma amb qualsevol cosa i amb el més barat. A més de vendre’l, cal fer-ne pedagogia. Jo els explico la diferència amb els industrials i entenen que els ingredients emprats i la qualitat final són el diferencial. Això, es paga. No dic que sigui car, dic que potser ens estem malacostumant a preus irrisoris i el que és un preu normal, el trobem car.

–Quin és el seu producte estrella?
–Som una empresa familiar de Galícia i les empanades són la nostra especialitat. Potser poden trobar un bon pa, però una bona empanada ja costa més d’aconseguir. No s’ho creurà, però a vegades venem més de bacó o les de pollastre que les de tonyina o de pop. 

–Com arriba a Andorra?
–Jo és la meva primera vegada que vinc, però l’empresa ja fa set anys que ve. Un any ens van proposar venir a la Fira d’Andorra la Vella i des d’aleshores hem continuat viatjant al Principat cada any.

–I què li sembla?
–Doncs que és molt tranquil! El cap de setmana que ve, però, pel Pont de la Puríssima, ja m’han avisat que no cabrà ni una agulla.

–Viu viatjant?
–Sí, entre les parades de les fires i la carretera. Cada setmana torno a La Corunya, que és on fem tots els productes. Els transportem per tot el país en fred per mantenir-ne la qualitat i la frescor. 

–I ara fins quan es queda a Andorra?
–Demà [per avui] aniré a una fira prop de Vic i dijous tornaré a pujar a la Massana, per fer tot el pont i aprofitar tota la gent que s’hi espera. Després, passaré per Santiago de Compostel·la.

PUBLICITAT