El pintor Jordi Rollán (Barcelona, 1940) inaugura aquesta tarda una nova mostra a Andorra, en el marc del seu 50è aniversari com a pintor professional. La clínica Vallmedic Vision d’Escaldes acull des d’avui 34 peces, set d’elles dedicades als ulls. El públic està convidat a interactuar amb les pintures a través del mòbil i pot arribar a aconseguir una litografia signada per l’autor. 
 
–Què ens té preparat en aquesta nova mostra a Andorra?
–Són 34 quadres de l’última època meva, del que estic fent ara, una pintura molt colorista, entre l’abstacció i la figuració. Hi apareixen caps o cares que són realistes però també una mica d’abstracció. Per definir-ho d’alguna manera, ho podríem qualificar de nova figuració però on el color i la composició imperen. 

–Parli’m del color.
–El blau és un dels meus colors predilectes i en alguns quadres hi predominen diferents tons de blaus però mesclats amb grisos o amb grocs, es veuen diferent. Però després també hi ha una altra part de la mostra que té més colors taronges i ocres, més càlids. Hi ha de tots els colors, perquè m’agrada experimentar-hi. 

–Ha destacat també la composició de les peces de l’exhibició que inaugura avui. Per què?
–La composició sempre ve donada per un tema que combino sempre amb una figura. Per exemple, hi pot haver un bodegó, unes flors, uns mobles però sempre al voltant d’una figura sencera o bé un cap o dos, sempre hi ha la cosa figurativa. 

–Aquestes persones són sempre dones?
–Sí, és una de les meves característiques. Quan vaig començar a pintar, figura humana, sempre feia dones. Després vaig anar abandonant la pintura figurativa i em vaig posar en un món més abstracte però sempre m’ha quedat com a referència un cap o un perfil d’una dona. 

–Ha dit que eren quadres del seu «últim període», a quins anys fan referència?
–Aquests que veurem a partir d’avui, són majoritàriament dels últims tres anys però també he volgut posar uns anteriors del meu període més abstracte. Finalment, els més recents, fets durant els últims mesos, estan dedicats al món de la visió i hi apareixen molts ulls per enllaçar la mostra amb Vallmedic. 

–Què aporten aquests ulls? 
–L’ull és un símbol molt surrealista, dona molt de joc. 

–Aquesta exposició s’emmarca en el seu 50è aniversari com a pintor? 
–Sí, serà de les últimes d’aquest any de celebració que ja s’acaba i parlo també d’aquest 50 aniversari. He fet més de 400 exposicions, a Andorra 7 o 8. 

–Què van dir a casa seva quan va deixar els estudis de comerç als 14 anys per professionalitzar-se com a artista? 
–Van estar una mica preocupats per com em guanyaria la vida però s’ho veien venir. La veritat és que sempre em van donar molt de suport.