La Tamara Pérez és educadora social però li encanta treballar en qüestions vinculades amb els drets humans. Per això va apuntar-se a l’organització internacional de les Brigades Internacionals de Pau, a través de la qual va poder fer una estada de dos anys a Colòmbia. Allà va estar oferint protecció a la Comunitat de Pau de San José de Apartadó, la història de la qual s’explica en el documental Chocolate de paz, que just avui es projecta a la Llacuna.

–Com va unir-se a les Brigades Internacionals de Pau?
–Jo vaig fer la sol·licitud al 2015 i després d’un any de procés de selecció van agafar-me per anar dos anys a Urabà, a la frontera entre Colòmbia i Panamà, una regió geoestratègia i amb molts interessos de les multinacionals per explotar els recursos naturals que hi ha.

–La zona és perillosa? 
–Hi ha actors armats, els grups paramilitars, que estan constantment vulnerant els drets de la població per tal de desplaçar-la i poder explotar la seva terra. De fet, es considera una de les zones més violentes del conflicte colombià.

–Quina era la seva tasca allà? 
–Sobretot l’acompanyament internacional a la Comunitat de Pau de San José de Apartadó, que actua de constructora de la pau i de defensora dels drets humans. Quan es trobava en una situació d’emergència, acudíem a auxiliar-la per dissuadir els actors armats. 

–Per tant, els oferien protecció. 
–Sí, i ho fem des de fa 16 anys, de manera que la relació és molt directa i també fluïda.

–Què s’entén per situació d’emergència?
–La principal amenaça és el grup paramilitar i la comunitat es troba constantment atacada i perseguida per aquest.

–Intermediaven? 
–Exacte, fèiem d’interlocutors per crear aquesta dissuasió i canal de protecció. Però també actuàvem d’observadors i anàvem recopilant totes les vulneracions que detectàvem per traslladar-les a les reunions que manteníem amb les forces públiques o altres òrgans institucionals.

–Els havien agredit?
–Mai ens havien agredit físicament, però intentaven deslegitimar-nos, a nosaltres i també a les comunitats constructores de pau. 

–Què explica Chocolate de paz?
–Resumeix amb detall la història d’aquesta comunitat, el seu model de vida i de resistència. I també parla del cultiu ecològic del cacau, a través del qual diuen no a la guerra. 

–Per què ha volgut que es projectés?
–Per donar veu als membres de la comunitat i visibilitzar aquestes resistències que estan silenciades però treballen per la pau. L’objectiu també és obrir la finestra al món i donar a conèixer el que hi ha més enllà d’Andorra.

–Per què animaria la gent a mirar-lo?
–Perquè tot i mostrar situacions tràgiques el documental també ofereix moments bells i transmet un missatge esperançador.