PUBLICITAT

Vanessa Silva Educadora infantil i contacontes

«Creo contes perquè els tradicionals no em convencen»

Per Alba Casanovas

Vanessa Silva
Vanessa Silva

Mestra de l'escola bressol comunal d’Escaldes-Engordany, Vanessa Silva (Barcelona, 1979) sent vocació pels infants. Fa anys que és contacontes a diverses biblioteques del país, i avui fa una sessió a la d’Encamp (18.00 hores) de ben especial per aquestes dates: explicarà el conte La màgia del Pare Noel, una història que narra com la Mar coneix molt bé el Pare Noel.

–Pot explicar una mica més el conte?
–La Mar és una nena que se’n va a dormir la nit de Nadal i sent que algú plora al menjador. No és una altra persona que el Pare Noel, molt trist. Sorpresa, li pregunta què li passa. En una nit tan especial com la que és, ha perdut el seu barret i, per tant, la màgia que el permet repartir regals a totes les llars del món. La Mar l’ajudarà a recuperar-lo. El final

–No és popular, és collita seva?
–Sí, creo contes i aquest n’és un. Inclús he introduït detalls familiars, com que és un conte que m’explicava la meva besàvia. Vaig buscar-ne un de Nadal per explicar a la sessió d’avui, però cap em va fer el pes. Volia trobar un conte especial i fugir dels contes típics que tots els nens coneixen com els del Tió de Nadal i els clàssics del Pare Noel. Per això, he barrejat contes i he afegit parts creades per mi.

–És la primera vegada que crea un conte?
–No! Ja n’he fet uns quants i intento que tots siguin nous a les sessions mensuals que faig a les biblioteques d’Encamp i del Pas de la Casa. Així, sorprenc els nens. Després del Nadal també començaré a explicar-ne a la de Canillo.

–Com es converteix en contacontes?
–És molt important explicar contes. Sempre n’havia narrat als meus fills. Crec que és molt important passar una estona amb els nens i compartir moments. Cada dijous anava a la biblioteca amb els meus alumnes de l’escola bressol a explicar contes. Després de dos anys, el responsable de la biblioteca em va oferir explicar-ne.

–Com aconsegueix que els nens li parin atenció?
–Una de les dificultats de ser contacontes és precisament això. A casa tot és molt fàcil, però en un lloc nou per ells, amb altres nens que no coneixen i escoltar una persona desconeguda, és complex. Per aconseguir-ho, introdueixo diferents elements: faig diversos tons de veus perquè empatitzin més amb els personatges i improviso moltíssim, arran dels comentaris dels pares o de com responen els nens al que explico. També introdueixo jocs i joguines, disfresses i titelles, i inclús pintures. Les cançons tampoc falten!

–Interactuen molt els nens?
–Nens i pares! Els faig participar molt, fins al punt de convertir-los en protagonistes. Els pares ajuden i tenen molt bona participació. 

–Recorda quin ser el primer relat que va narrar com a contacontes?
–I tant, va ser El Patufet. Va agradar tant a nens com a pares i em va emocionar molt.

PUBLICITAT