PUBLICITAT

EVA GÓMEZ Artesana

«La Ratassia és la meva manera de fer país»

Per Victoria Gómez

Eva Gómez.
Eva Gómez.

A l’espera que arribi el «segell ecològic andorrà», Eva Gómez (Sant Julià de Lòria, 1983), ven el seu licor artesanal a base d’herbes remeieres i nous amb la mateixa sensibilitat que ho feia la seva tieta àvia, seguint la recepta transmesa de generació en generació entre les dones de la família.
 
–Què és la Ratassia de la Carmeta?
–És un licor d’herbes i nous andorranes que fabrico jo mateixa setmanalment, seguint la recepta familiar. Vaig a buscar totes les plantes a la muntanya i les deixo macerant en alcohol fins que aquest ja és a punt per consumir. 

–On va a buscar les herbes?
–Vaig canviant de lloc perquè cada planta té el seu calendari. Tendim a pensar que la natura no s’esgota, però hem de ser conscients, jo la primera, que s’ha de respectar. El principi de qualsevol pagès és mantenir la sostenibilitat i la rotació de les terres. 

–Qui és la Carmeta?
–Una cosina del meu avi, que era pagesa i en el seu temps lliure feia licor. Sempre li demanava a la meva mare que l’acompanyés a la muntanya a buscar les herbes i la meva germana i jo també hi anàvem. Així vaig aprendre a fer Ratassia.

–I com va decidir dedicar-s’hi?
–Tenia ganes de fer alguna cosa de país. Al principi vaig pensar en escriure, però finalment vaig optar per la Ratassia perquè per a mi és quelcom personal. A més, els productes artesanals formen part d’un circuit que dona vida als mercats tradicionals i ajuda al comerç de proximitat. 

–Quina és la recepta?
–És secreta.

–Però en el fulletó publicitari diu que el secret és donar temps al temps.
–Bé, aquest és el lema de màrqueting, perquè sí, un dels punts més importants del licor és que millora amb el temps. En una societat que ho vol tot de seguida, considero que és important destacar que cada cosa té el seu temps i esperar a fer quelcom que t’agrada és un plaer. Ho hem de conservar.

–També són importants les dates, oi?
–Totes les plantes tenen el seu calendari. Nosaltres seguim el calendari cristià amb les seves tradicions, i recordo que a casa meva les dates es contaven en funció de les referències del moment. Sempre dèiem «per Sant Joan», «per Mertitxell», «per Canòlich»... Aquest detall també el volia mantenir.

–El licor el pot fer qualsevol o es necessita experiència professional?
–Evidentment, es necessiten uns coneixements bàsics. Jo no sóc botànica de carrera científica, jo sóc com les iaies, de coneixement popular. Totes les plantes que cullo les conec des de ben petita i estic segura que no hi ha cap que es pugui confondre amb una de verinosa. Aquí al país hem tingut algun ensurt al respecte fa poc, però per a fer aquest licor, les plantes han d’estar florides i això permet diferenciar-les perfectament. No hi ha cap risc.

Comenta aquest article

PUBLICITAT