És la primera vegada que porten la seva artesania al Poblet de Nadal d’Andorra la Vella. Montserrat Mases (Barcelona, 1967) és neuropsicòloga al Principat i el seu germà Jordi té un taller de fusteria a Barcelona. Tots dos dediquen molt de temps i esforç a la seva altra passió: fer joies amb la tècnica del vidre fos, al gravat de vidre i a elaborar telers de fusta per aprendre a teixir. La Montserrat ens explica els detalls de la seva artesania. 
 
–Com arriba al Poblet de Nadal?
–Vam començar a participar en mercats amb de la Vall que organitza el Comú d’Andorra la Vella. Fem dos tipus d’artesania: treballem el vidre amb fusió i fem penjolls i gravem diferents peces de vidre, una tècnica més utilitzada al nord d’Europa que aquí. Els penjolls els fem en el nostre taller, ja que el vidre s’ha de fondre en un forn especial.

–Com és la tècnica del vidre fos?
–N’hi ha de diferents. Una és la que empra vidres en fusió, que es col·loquen al forn, tallats individualment, i amb la calor se solden. A més, permet la combinació de colors. Una altra consisteix a agafar vidres plans, fer-los un dibuix i posar sorra de vidre entre ambdues làmines. Així, quan es fon, queda un efecte Swarovski, amb més brillantor.

–Al ser de vidre fos, hi ha dos penjolls iguals?
–No, és impossible. Per molt que volguéssim, no podríem fer una joia idèntica. És el que fa especial la tècnica del vidre fos. Els diferents tipus de vidre reaccionen de manera diferent a les altes temperatures. Nosaltres els hi donem forma, els tallem i els personalitzem. Com a molt, podríem fer-ne de semblant.

–Expliqui’m això dels telers. 
–Una cosa porta a l’altra. Comences per una cosa petita i vas fent. El Jordi té un taller de fusteria i va començar a dissenyar telers per aprendre a teixir, tant per petits com a adults, que s’han convertit en la marca Arot. És una activitat que ajuda a la motricitat fina. Per la canalla també va molt bé perquè ajuda a incrementar l’atenció. Potencia la percepció visual i creativitat. A partir dels tres anys, els nens poden començar a utilitzar-los. El primer pas serà teixir un quadrat bidimensional, posteriorment un hexàgon i, més endavant, una forma tridimensional. Com més petit és l’infant, més gran ha de ser l’estructura perquè sigui més fàcil d’agafar amb les seves manetes.

–També personalitzen peces de vidre.
-Sí, des de cristalleries a vidres plans de finestres i portes. Gravem frases i dibuixos, però el més habitual és posar noms. El gravat es fa amb una eina molt fàcil d’utilitzar, així que deixem que els infants gravin el que ells volen en gots. L’ideal és que els més petits gravin coses abstractes. Els més grans poden dibuixar elements més elaborats. L’important és que tots se’n van contentíssims amb els seus gots únics.