Amb 30 anys, suma ja vuit temporades cuidant l’estat físic dels jugadors del BC MoraBanc Andorra. Va arribar molt jove al club, llavors anomenat River i jugant a la LEB Plata. De la mà de Joan Peñarroya, amb el que havia coincidit al CB Navàs, va arribar a Andorra per viure l’evolució del club i estar a la Lliga Endesa.
 
–L’entitat sempre ha tingut la intenció d’anar creixent dins el bàsquet professional, una evolució de la qual a nivell personal ho haurà aprofitat...
–Ha estat un creixement constant, perquè sempre es van afrontant situacions noves en el dia a dia. Et trobes al davant algunes que no coneixes i les has de solucionar, coses que a la carrera no t’ensenyen, i que van acompanyades de la pressió que es viu en aquest món.

–Hi ha gaires diferències entre en el que li demanen els jugadors de la Lliga Endesa i els de categories més baixes?
–A mesura que van pujant més, estan més acostumats a què els cuidin i tractar el mínim detall. Però sovint és una manera d’integrar-se, perquè hi ha jugadors que venen de fora amb una cultura i idioma diferents, i ho associo més a que és una falta per comunicar-se que tenen. És simplement una manera que tenen per ajudar-los.

–Com és treballar amb jugadors de l’ACB?
–És un autèntic privilegi perquè són atletes, que tenen ple coneixement del que necessiten, com és el seu cos, saben que els passa i en què hem d’estar a sobre.

–Tenen gaires manies a l’hora de tractar-se?
–Cadascú té les seves, però considero que són més rutines pròpies que no una altra cosa.

–Les ratxes, siguin positives o negatives, tenen conseqüències sobre el cos?
–A nivell físic com més tensió puguin patir fa que es desencadenin més molèsties o càrregues degudes a l’estrés a que estan sotmesos. El risc de lesions baixa quan s’està concentrat en allò que es realitza. El problema arriba quan hi ha cert relaxament, precisament per la manca de tensió. I aquí es on arriben les dinàmiques, perquè quan és guanyadora i els resultats són positius es pot produir cert confort, i això pot comportar més risc de lesions.

–Jugant dues competicions de l’exigència de l’ACB i l’EuroCup fa que físicament s’hagi d’anar molt en compte...
–Tenim un preparador físic que en té cura, perquè és molt diferent jugar dues competicions, que no pas només una. El més important és recuperar-se després de jugar i a la següent sessió activar de la millor manera l’organisme. Físicament es va més apurat, per tant, el control de càrregues és bàsic i s’ha de ser el més eficient possible. Crec que ho estem fent millor que la temporada passada.

–Com és l’entesa al vestidor amb tanta barreja de procedències?
–És molt gratificant conviure amb ells, perquè ens trobem en un cercle tancat en el qual passem moltes hores junts. Som com una família. Compartim moltes coses i reaccionem de manera diferent davant certes situacions per la nostra manera de fer, però tots som persones i ens entenem.