PUBLICITAT

Cristian Serrano Barman i cambrer

«La recepta del cola de mono és de l’àvia»

El barmani cambrer Cristian Serrano.
El barmani cambrer Cristian Serrano.

Nascut a Xile el 1978, va arribar a Andorra el 2007 per fer la temporada i va repetir diversos anys fins que al 2012 s’hi va instal·lar definitivament. Aquestes festes l’Associació de Xilens a Andorra el va convèncer perquè preparés, amb la recepta de la seva àvia, colemono o cola de mono, una beguda alchohòlica que és consumeix al país austral per Nadal i Cap d’Any. 
 
–Què és el colemono, també anomenat cola de mono?
–Una beguda, un tipus de còctel, podríem dir, fet a base d’aiguardent, llet, cafè, sucre, canyella, clau d’olor, vainilla i neu moscada. 

–Quin és el seu origen?
–Hi ha diverses llegendes a Xile que en realten l’origen, la més extesa és que té relació amb el nom de Manuel Montt, un president xilè de principis del segle XX i una situació que va viure en una festa. Ara bé, jo crec que és una recepta de les que s’anomena d’aprofitament, com també ho és l’escudella andorrana. 

–Què vol dir?
–Doncs que al camp, fora de la societat urbana, sovint has d’inventar receptes amb allò que tens i jo crec que aquest també és el cas de la cola de mono, perquè Xile és molt gran i bona part de la població no tenia accés a determinades begudes alcohòliques per celebrar les festes, per tant, jo crec que va sorgir de manera molt casolana. 

–Vostè com va aprendre la recepta?
–La vaig aprendre de la meva àvia i és que a Xile les senyores grans són les veritables expertes a l’hora de fer el cola de mono, és una cosa bastant de dones, no sé per què. 

–Quin record té de la seva àvia preparant-la?
–Recordo que ens aplegàvem tots els nets a casa seva, a la setena regió [El Maule], i enviava tots els nois a partir de 6 anys a la muntanya a buscar els animals acompanyats dels gossos, per nosaltres allò era una aventura, el millor joc que ens podien proposar.  I érem una bona colla! Després l’àvia ens donava cola de mono, perquè aleshores també li’n donaven als nens, ara, en canvi, es fan versions sense alcohol. 

–Com va sorgir la idea de recuperar la recepta a Andorra?
–L’Associació de Xilens va posar un estand a la Fira d’Andorra la Vella i em van demanar que fes una mica de cola de mono per donar a conèixer aquesta tradició. Va ser un èxit i es va acabar ben ràpidament. Així que em van demanar que en fes més per acompanyar les festes, el període de consum tradicional.

–I quina producció ha fet?
–Unes 28 ampolles d’uns 75 cl. Només me’n queda una. A més, he fet una versió més suau i una altra de més autèntica, perquè a Xile les begudes tenen molta graduació. 

–S’ha trobat amb algun obstacle per reproduir la recepta a causa de la matèria primera?
–La veritat és que l’aiguardent d’aquí és diferent i he anat provant fins a trobar el que més s’hi assemblava. Després amb la llet i la resta d’ingredients no hi ha problema, perquè avui dia tota la llet que passa els processos industrials de pasteurització s’assembla arreu.

PUBLICITAT
PUBLICITAT