PUBLICITAT

Paulo Pisco Diputat del PS portuguès i representant dels residents a l’estranger

«No podem parlar d’una democràcia completa a Andorra»

Per Mireia Aguilar

Paulo Pisco, durant l’entrevista amb EL PERIÒDIC, ahir a la seu del PS .
Paulo Pisco, durant l’entrevista amb EL PERIÒDIC, ahir a la seu del PS .

Paulo Pisco (1961) és diputat del Partit Socialista de Portugal i porta a l’Assemblea de la República la veu de les comunitats lusitanes a Europa com a representant d’aquestes. Té un fort vincle amb Andorra, país que visita amb freqüència. Avui, a les 19.30 hores a la Llacuna, participa en una taula rodona organitzada pel PS sobre els avantatges de permetre la doble nacionalitat, així com el vot dels residents a les eleccions comunals. Parlem amb ell d’aquest i d’altres temes que afecten la comunitat portuguesa al Principat. 

–Per què és important reclamar l’accés a la doble nacionalitat i la possibilitat que els residents participin en les eleccions comunals?
–Són dues coses diferents però tenen a veure molt amb els drets de les persones. Vaig acceptar participar en la taula rodona perquè són assumptes de ciutadania, per no acabar creant ciutadans de primera i de segona. Hem de pensar que a Europa tots els països permeten la doble nacionalitat, a Andorra, ara mateix, els ciutadans comunitaris han d’abdicar d’una nacionalitat i quan una persona se sent part dels dos països, com en consta que passa a la comunitat portuguesa d’Andorra, és un procediment violent, representa treure una part de la identitat.

––Creu que la doble nacionalitat serà possible a curt o mitjà termini?
–És un assumpte difícil perquè requereix un canvi de la Constitució perquè els ciutadans comunitaris puguin tenir doble nacionalitat. Però crec que és molt important que sigui un tema de debat i no un tabú, com de vegades passa al Principat. En molts casos estem parlant de persones que han contribuït moltíssim a la construcció del país. 

«Obligar a renunciar a una nacionalitat a una persona que se sent part de dos països és un procediment violent»

–I respecte dels drets de participació política a nivell local dels residents?
–Si es conquereix la possibilitat de votar a les eleccions comunals, ja serà molt important i una qüestió clau d’inclusió a la societat, encara que hi ha qui va més enllà i considera que també els residents haurien de poder votar a les eleccions generals. 

–A Europa els drets polítics dels residents estan blindats.
–El tractat de Maastricht de 1992 dona el dret als residents de la UE a ser escollits en eleccions locals. Els portuguesos són part de la societat andorrana des dels anys 80 en tots els sentits i això vol dir que, avui en dia, una part molt important de la societat està exclosa de tenir una participació ciutadana democràtica. Malgrat això la seva vida està influenciada per les decisions polítiques però ells no tenen dret a opinar. 

–Com afecta això a la societat?
–Amb aquesta situació, des del punt de vista de la inclusió dels ciutadans, no podem parlar d’una democràcia completa perquè la major part dels ciutadans no pot opinar respecte de les polítiques que condicionen la seva quotidianitat. 

–Vostè és especialista en Estudis Europeus, creu que la UE obligaria Andorra a permetre el vot resident i la doble nacionalitat si prospera l’acord d’associació?
–Portugal, i jo personalment, hem defensat una aproximació d’Andorra a la Unió Europea però això no significa necessàriament que els drets de ciutadania formin part de l’acord. El que sí que pot ajudar és a millorar la reciprocitat entre procediments de la UE i d’Andorra, fet que beneficiaria, en aquest cas, la comunitat de residents nacionals europeus a Andorra. A més, per exemple, Portugal té acords de reciprocitat política amb països com Brasil o Cap Verd que permeten que els seus nacionals participin en les eleccions locals. Potser l’acord amb la UE facilitaria aquesta mena d’acords amb països europeus, però no crec que sigui una exigència. 

«La major part dels ciutadans del Principat no pot opinar sobre les polítiques que condicionen la seva quotidianitat»

–Portugal aspira a ampliar aquests acords bilaterals que permeten el vot dels residents amb Andorra?
–Crec que el camí forjat de relacions veritablement extraordinàries entre Portugal i Andorra en termes polítics i diplomàtics, amb acords tan importants com el que serveix per evitar la doble tributació, ha de continuar. També al nivell de participació perquè la gent tingui la paraula per triar el seu destí quotidià i que no se senti exclosa. Les societats democràtiques sempre han de caminar cap a la profundització de la democràcia interna i la inclusió dels ciutadans. 

–Quins models exitosos d’integració a la vida política ha conegut en la seva experiència com a representant de les comunitats portugueses a l’estranger?
–Puc pensar en el cas de Luxemburg, que té una proporció de residents portuguesos encara més gran que a Andorra, al voltant del 18%. Allà hi va haver un referèndum per decidir si es permetia participar en les eleccions nacionals, no només locals. Tot i que va fracassar, hi ha hagut progressos com la flexibilització dels criteris per accedir a la nacionalitat. Luxemburg és un cas interessant per a Andorra perquè té una estructura poblacional similar, amb una minoria de nacionals al país. Crec que Luxemburg ha fet i està fent un esforç perquè els residents no se sentin rebutjats. Em consta que els portuguesos estan integrats i són considerats a Andorra, ara cal fer un pas més, crec que els països han de reconèixer la importància de la gent que ha decidit viure al seu territori i otorgar-los drets.

–Creu que la societat andorrana ha arribat a un punt de maduresa que li permet reclamar més drets socials?
–Totes les societats tenen moments de reivindicació. Si la gent té problemes, forma part de les societats democràtiques que la gent es manifesti i que digui clarament que els governs han de tenir polítiques d’acord a les necessitats de la ciutadania. 

«No hi ha negociacions per reobrir el Consolat [...] però jo defenso la reobertura perquè la comunitat i Andorra se seintin valorades»

–La comunitat portuguesa a Andorra li ha fet arribar el seu malestar per la situació de l’accés a l’habitatge o per la reforma laboral?
–No. I tot i no voler endinsar-me massa en les qüestions internes d’Andorra, crec que en termes socials i de drets laborals m’agradaria que Andorra fos una societat més inclusiva, amb més reconeixement de drets socials i laborals.

–Canviant de tema, com estan les negociacions per reobrir el Consolat al Principat?
–No hi ha negociacions. El que sí que hi ha, per part meva, és una posició coherent i contínua en el temps des que l’anterior Govern va decidir tancar l’ambaixada i la secció consular a Andorra. La població portuguesa al Principat és molt important, és la segona comunitat estrangera més nombrosa i hem de tenir una representació diplomàtica a l’alçada. Jo defenso que es pugui dignificar la representació diplomàtica amb una posició consular millor de la que tenim actualment. Això és important per a la comunitat, que se sentiria més valorada, però també per a l’Estat andorrà, que sentiria que es propicien les relacions bilaterals entre ambdós països.

PUBLICITAT