PUBLICITAT

Oriol Servera President del Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra

«Crec que és moment que ens comencin a acceptar com a interlocutors dels joves»

Per Lara Ribas

El president del Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra, Oriol Servera.
El president del Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra, Oriol Servera.

L’Oriol Servera presideix des de fa un any el Fòrum Nacional de la Joventut amb l’esperit d’aconseguir la màxima participació i implicació dels joves en l’associació. Just avui a les 18.00 hores celebren una nova assemblea al restaurant L’Aigüeta d’Andorra la Vella per tal de tancar els comptes de l’any 2018, revisar el punt en què es troben els projectes que tenen en marxa i avançar en aquells altres que volen impulsar durant aquest any.

–La previsió és poder aprovar els comptes del 2018?
–Necessitem com a mínim 60 joves d’ente 16 i 29 anys –un 0,5% dels gairebé 12.000 que hi ha en el cens, entre nacionals i residents– perquè l’assemblea, i les decisions que en surtin, sigui vàlida. 

–És fàcil reunir-los? 
–Costa. Som quatre o cinc joves actius i uns 40 que estan atents al que fem i solen venir.

–Què passa amb la resta?
–Jo crec que el Fòrum està infravalorat pel mateix col·lectiu, ja que ens trobem que gairebé tots els que estem actius som andorrans, amb estudis… i arribem poc a la resta de perfils.

«El Fòrum està infravalorat pel mateix col·lectiu, ja que ens trobem que gairebé tots els que estem actius som andorrans»

–Tancaran els comptes en positiu? 
–Sí, hem gastat pràcticament el 97% del pressupost i ens sobraran uns 1.000 euros. Tot i així, aquest és el primer any que consumim gairebé tota la subvenció del Govern, superior als 34.000 euros, ja que rebem tres euros per jove.

–Hi ha hagut moltes despeses extraordinàries?
–Només han sorgit un parell de projectes nous durant el 2018. Vam cobrir el viatge dels tres joves andorrans que van anar a Mèxic per participar en la competició internacional de robòtica First Global Challenge. I a finals d’any vam donar una subvenció per a una gala benèfica que ha proposat l’Àlex Salas per recaptar fons per a la investigació d’una malaltia minoritària. 

–Per tant, el tancament de comptes serà un pur tràmit. 
–Sí, de seguida passarem als altres punts de la sessió. Hem de donar un estatus de com van les negociacions sobre els projectes que vam aprovar subvencionar en la darrera assemblea.

–Pot recordar-los?
–Tornem a reprendre el projecte de robòtica i mantenim la col·laboració amb el col·lectiu Versus Norte, que subvencionem per ajudar a promoure els artistes de rap del país, i el Festival Ull Nu, centrat en el cinema emergent i que enguany ens ajudarà a crear un espot publicitari. D’altra banda, explicarem en quin punt es troba el Carnet de Cultura i la col·laboració amb l’associació d’Skateboard per organitzar una nova Lliga d’Skate. I hem de parlar bastant de la creació del Club d’Agility, que perilla per una qüestió de pressupost. 

–I plantejaran nous projectes durant aquest any?
–Sí, en l’assemblea també explicarem les noves idees, que presentarem en forma de tallers lúdics per motivar la gent. La intenció al llarg de l’any és transformar-los en jornades per tractar temàtiques socials d’interès per als joves. 

«Els joves ens reclamen molt sobre el pagament de la CASS, ja que cada vegada hi ha més persones afectades»

–En què consistiran? 
–Hem plantejat un joc de rol per analitzar com un jove comença una nova etapa, sigui d’estudiar o de treballar, i anar veient amb quines situacions es pot trobar. Per exemple, tractarem el pagament de la CASS, un tema que ens reclamen molt els joves perquè els estudiants de més de 25 anys que no treballen han de pagar-la i costa entre 80 i 100 euros. I, de fet, ens demanen que fem alguna cosa perquè cada vegada s’acaba d’estudiar més tard i hi ha més gent afectada. Però també sorgeixen altres inquietuds, com el tema dels lloguers, la mobilitat, el rol de la dona… 

–La resta de tallers els abordaran? 
–Sí, precisament en fem un sobre el rol de la dona. Tenim molt poques dones actives al Fòrum; a la Taula Permanent, que som sis persones escollides per l’assemblea, tots som homes. No sabem arribar a les dones, o almenys tot el que hem fet fins ara no ha sigut productiu. De fet, ja hem contactat amb totes les associacions de dones i Stop Violències és l’única que ens ha respost favorablement i s’ha implicat; entenen que s’ha de treballar la base jove.

–I de què anirà el taller?
–Per una banda, parlarem de dones il·lustres d’Andorra, tant del passat com del present. Per l’altra, del rol de lideratge de la dona en la societat actual. L’objectiu és analitzar què falla i saber a què hem de fer front. 

–Encara n’hi haurà més?
–Un tercer sobre com desenvolupar projectes en l’àmbit cultural. Perquè sigui lúdic, proposem organitzar un festival de música en trenta minuts. Al final, impulsar iniciatives no és tan complicat, però ens falta saber com fer-ho.

«L’estudi ens aportarà un coneixement dels joves que no tenim; ens permetrà conèixer-nos a nosaltres mateixos»

–Alguna altra sorpresa?
–Comptarem amb la presència del corredor de motociclisme Maverick Viñales, un jove que està residint aquí i que ens pot parlar tant de l’experiència de viure a fora com de la manera d’impulsar una iniciativa. 

–Deixant de banda l’assemblea, en quin punt es troba l’estudi Moviment Jove?
–Ara mateix, estem acabant les entrevistes amb els experts i aviat començarem els tallers de joves. 

–Com han anat les entrevistes? 
–Se n’ha encarregat una empresa externa, que ha entrevistat una trentena d’stakeholders, qualsevol que oferís un servei als joves o que comptés amb la seva participació. Hi ha des d’empreses fins a institucions públiques, però també ens han entrevistat a nosaltres com a Fòrum de la Joventut juntament amb altres associacions que volguessin dir la seva sobre el nostre col·lectiu.
 
–Creu que han estat suficients i prou representatives?
–N’han faltat. Per exemple, per a les associacions, s’ha fet una sola entrevista i, malgrat suggerir-ho, no s’ha analitzat com els joves estan implicats en entitats com els esbarts. Nosaltres creiem que és un aspecte important perquè aquest sector és el que fa moure la societat.

–I quants tallers s’han plantejat? 
–Cinc tallers de deu persones oberts a tots els joves; en farem tres a Andorra, un a Barcelona i un altre a Tolosa.

–Com funcionaran? 
–No es donarà un tema per tractar ni estaran dirigits, sinó que els joves hauran d’escollir de què volen parlar i tindran via lliure per expressar-se. Aquesta és la part més interessant perquè es tracta de parlar directament amb els joves i veure què pensen.

«El jove que als 20 anys ja s’ha independitzat no surt a les estadístiques ni als discursos polítics; i clar que n’hi ha!»

–Què creu que pot aportar aquest estudi al Fòrum? 
–Precisament, un coneixement dels joves que no tenim. Tot i que de vegades se’ns agafa com a interlocutors del col·lectiu, a nivell legítim no els representem a tots. Com a Fòrum, ens interessa conèixer-nos a nosaltres mateixos i saber com ens veuen des dels altres sectors, tant el públic com el privat. 

–N’hi haurà prou amb aquest estudi? 
–Tots tenim clar que aquest estudi  ha de marcar la primera pedra per seguir treballant i que és només un punt de partida cap a d’altres estudis.

–Els joves veuen oportunitats a Andorra? 
–Aquí és on els stakeholders ens podran ajudar perquè ara mateix crec que hi ha una disparitat molt gran entre el que el jove creu i el que existeix realment.

–N’hi ha més de les que creuen?
–Moltes empreses, sobretot del sector bancari i de la comunicació, han d’anar a buscar gent a fora perquè aquí no troben joves formats. 

–Són pocs?
–N’hi ha, però molts cops estan treballant a fora. Cal recordar, però, que el Departament de Joventut del Govern ja fa uns anys que va crear el Fòrum Estudiants-Empresa; una molt bona iniciativa perquè permet a les empreses anar a buscar els joves de l’especialitat que necessiten. 

«Volem un espai a peu de carrer, que sigui més visible, i multifuncional per compartir entre diverses entitats»

–Però no està funcionant...
–El problema és que les empreses no estan dirigint-ho massa bé, ja que sobretot ofereixen feines d’estiu o de curta durada. I el Departament de Joventut sempre està buscant estratègies per millorar el servei, però encara és poc conegut entre els joves.

–Gran part del col·lectiu està residint a l’estranger?
–Sí que hi ha una part que està a fora, però també és cert que s’invisibilitza molt el jove que es queda a Andorra, estigui estudiant o treballant. Entre els 18 i els 25, molts estudien a fora, però és que dels 16 als 18 i dels 25 als 29 també som joves i, només agafant aquestes dues franges, almenys la meitat del col·lectiu estem aquí. 

–I no se’ls presta atenció?
–El jove que als 20 anys ja s’ha independitzat, treballa i vol formar una família no surt a les estadístiques ni als discursos polítics. I clar que n’hi ha; tots en coneixem! 

–Quines mancances han detectat com a col·lectiu?
–Ens falten mitjans. Per exemple, la Taula Permanent s’ha d’encarregar de la comptabilitat i fer-ne un seguiment molt exhaustiu amb un coneixement que no tenim. 

–Han reclamat ajuda en aquest sentit?
–Hem demanat diverses vegades un interventor del Govern perquè es dediqui a la comptabilitat del Fòrum. 

–I quina ha estat la resposta? 
–O no n’hem obtinguda cap o ens han dit que ja s’estudiarà. En aquest punt, s’han de posar les piles. 

«Si utilitzéssim bé el Fòrum, tindríem molt més poder que qualsevol altra institució perquè representem tots els joves»

–Més necessitats?
–Bé, un dels projectes que tenim en ment i que anem desenvolupant a poc a poc és l’obtenció d’un nou local. Ara estem en un petit pis d’Encamp que podem utilitzar per fer reunions i de magatzem, però serveix bàsicament per a l’activitat interna. No és suficientment bo ni accessible per a tothom.

–I què volen?
–Un espai a peu de carrer, que sigui més visible. I, de fet, ja ho hem parlat amb altres associacions que es troben en una situació similar, com la d’Skateboard o els Castellers d’Andorra, ja que la idea seria aconseguir un espai multifuncional per compartir entre diverses entitats i que puguem autogestionar.

–En tenen algun en ment?
–Nosaltres n’estem buscant però de moment no n’hem trobat cap. De tota manera, ho hem traslladat al Govern i a tots els comuns.

–I han rebut alguna resposta positiva?
–Hi ha algun comú més interessat que d’altres, per exemple el Departament de Joventut d’Andorra la Vella.

–Què representaria per al col·lectiu?
–Seria un gran pas perquè no només ens donaria visibilitat a nosaltres i a moltes altres associacions, sinó que ajudaria a activar un teixit associatiu i una activitat social i cultural independent del sector públic i privat. 

–Pel que fa a la política, quin paper té el Fòrum?
–Hem d’anar amb molt de compte perquè nosaltres som un Consell General dels joves i els representem a tots. De fet, si l’utilitzéssim bé, tindríem molt més poder que qualsevol altra institució. Per això, no podem ser partidistes i ens hem de desmarcar de qualsevol tendència política. Això no exclou que puguem proposar solucions als problemes que ens preocupen, com volem començar a fer durant aquest 2019. 

–Què han previst de cara a les eleccions? 
–Volem facilitar que el jovent tingui accés a la informació. La intenció és apropar-los els candidats perquè coneguin les seves propostes. De fet, ja hem iniciat contacte amb algun presidenciable i n’hem trobat un parell que hi estan disposats.

–Ho tiraran endavant encara que no hi accedeixin tots?
–Sabem a què ens exposem i que hem d’anar amb peus de plom, però la idea és portar tots els polítics en un lloc neutre i parlar en igualtat de condicions; arribar a un acord d’equilibri.  

–Quin moment viu el Fòrum de la Joventut?
–Hem de pensar que es va crear al 2014 i que la primera assemblea va celebrar-se a principis del 2015. Al 2017, ja es va fer molt bona feina i  vam aconseguir que creixés bastant. I durant el 2018 vam intentar assentar-ho. Jo crec que arribats a aquest punt ja és moment que ens comencin a acceptar com a interlocutors dels joves. Tenim clar que encara no som la referència que hauríem de ser, però comencem a tenir un coneixement més gran i vàlid per poder esdevenir-ho.

PUBLICITAT