PUBLICITAT

Xavier Puig Director del Cor de cambra del Palau de la Música Catalana

«L’Ordino Classic té empenta i arribarà lluny»

Per Alba Casanovas

Avui comencen els assajos del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana i l'Orquestra Nacional Clàssica d'Andorra per acabar de perfilar el concert Rituals. Fronteres espirituals, que tindrà lloc el dissabte a l'Auditori Nacional d'Andorra (19 hores) en el marc d'Ordino Classic. El director de l'obra, Xavier Puig (Cervera, 1973) anuncia que serà un concert de gran format amb cor, piano i orquestra, que s'estrena per primera vegada a Andorra. També es repetirà a la sala gran del Palau de la Música Catalana a Barcelona.

–¿Què escoltaran els assistents al concert?
–Dues obres aparentment molt diferents, perquè són molt distants. D'una banda, la cantata coral de Johann Sebastian Bach Christ lag in Todesbanden, que va compondre molt jove, quan tenia 22 anys. És una meravella. Es caracteritza perquè totes les parts les canta el cor sencer, no hi ha cap solista. De l'altra, escoltaran una versió mística de Te deum que Arvo Pärt, inspirat en Bach, va fer als anys 80 del segle passat. Totes dues obres tenen un nexe en comú: parteixen de la tradició del cant gregorià i tenen la voluntat de traspassar la frontera que existeix entre l'humà i el diví.

–Com es compon el cor?
–El vessant de dones canta un cant gregorià femení i el d'homes, valgui la redundància, un de masculí. A més, hi ha moments polifònics on canten totes els membres. No tenim moltes ocasions de poder oferir tres opcions i és molt enriquidor. Això, sumat al vessant instrumental, és una experiència molt gratificant: L'ONCA aprenen dels textos del cor, que aprèn de l'articulació dels arcs dels instruments.

–Com es coordina un cor i una orquestra?
–Comencem avui els assajos conjunts perquè som dos grups professionals. Si no, hauríem d'haver començat abans. No obstant això, el cor ja fa tres setmanes que assagem, ja que tenim qüestions de text que requereixen temps, com és la cantata de Bach perquè és en alemany. En canvi, la producció musical és més ràpida. Quan ens ajuntem fem un treball molt intensiu.

–Què suposa actuar a l'Ordino Clàssic?
–Em fa molta il·lusió. És una iniciativa que té molta empenta i que aposta per concerts diferents, amb molta imaginació, perquè vol arribar al màxim públic possible. El festival va ben encaminat, tant pel que fa a la preparació com a la difusió, i arribarà lluny. Qualsevol proposta de l'Ordino Clàssic agradarà.

–Què li diria al públic perquè vagi al concert?
–Aquest tipus de música pot fer una mica de por i mandra, ho reconec, però és una experiència relaxant. Arvo Pärt aporta una calma intensa. Recomano el concert perquè gaudiran de la música, però també dels silencis que hi ha en l'obra del compositor. Són fonamentals i estem en una societat on és realment difícil gaudir dels silencis. A vegades hem d'anar als auditoris per poder-los gaudir. 

PUBLICITAT