Javi Teixeira (Porto, 2005) forma part de la  Generació Z, les persones que van néixer entre el 1997 i 2009 i que, per tant, són nadius digitals. Ho fa tot a través de la tecnologia, fins al punt que assegura que no ha obert cap llibre més enllà dels de l’escola. Com els nois de la seva edat, li agraden els videojocs. Vol ser gamer i youtuber. 
 
–Quantes hores juga al dia?
–No jugo, entreno. 

–Doncs, quantes hores entrena al dia?
–No menys de sis. Però passen de pressa, hauria de fer més. 

–Ocupa tot el temps lliure amb els videojocs?
–Sí perquè vull ser gamer. I si vull ser bo, he d’entrenar molt. Inclús entreno el tronc superior per aguantar hores davant de la pantalla. També miro molts vídeos a internet d’experts per aprendre, sobretot, a com suportar la tensió. 

–Participa en competicions?
–Sí, en línia. Ara estic participant en una desena, la majoria de jocs d’estratègia. M’agraden els de futbol, però si vull guanyar diners en aquell sector, no tinc res a fer. 

–Vol ser gamer només per guanyar diners?
–I youtuber mostrant com jugo als espectadors. Ho vull ser per diners i per fama. Viuen molt bé. 

–Ah. I com es va introduir en el món dels videojocs? 
–Amb els amics del col·le. Teníem 10 o 11 anys. En sortir de classe anàvem a casa per jugar perquè al carrer fa fred. Vam començar jugant amb una Nintendo i al Pokemon, ara estem amb la Play Station i entrenem al Clash Royale i al Fortnite. 

–A Andorra hi ha una lliga, la WhatYouPlay. Hi participa?
–Encara no. Estic en l’etapa de jugar en línia perquè encara no guanyo. Assistiré a lligues presencials quan sàpiga que puc sortir victoriós. 

–Està estudiant, té la intenció de fer alguns estudis superiors?
–El meu objectiu és entrar en un centre d’entrenament per a gamers. Allà només tens un objectiu: entrenar i guanyar. És com un centre d’alt rendiment. Sabia que jugar a videojocs és un esport?

–Però hi ha vida més enllà d’un comandament, no? 
–Potser. No m’ho he plantejat. 

–Llegeix? Juga? Què fa en el seu temps lliure?
–Ja no cal llegir. Ara a Youtube pots trobar qualsevol vídeo que t’ho explica. Els únics llibres que toco són els del col·le. 

–No creu que entrenar sis hores al dies són moltes i que potser és una addicció? 
–Els meus pares també m’han dit això. Però és una inversió a llarg termini: i si triomfo i em faig d’or, què? Alguna vegada m’han castigat sense la Play o sense el mòbil. Les he passat canutes