PUBLICITAT

Carola Vila Fondista

«Ens agradaria tenir millors condicions d’entrenament a casa»

Per Miquel López-Egea, Anna Ribas

Carola Vila conversa amb EL PERIÒDIC sobre els seus darrers resultats, ahir.
Carola Vila conversa amb EL PERIÒDIC sobre els seus darrers resultats, ahir.

La jove esquiadora de fons, Carola Vila, només arrossega èxits. I encara no ha fet el salt a sènior. Entrenada per Laura Orgué i Joan Erola, ha escrit el capítol més important de l’esquí de fons femení d’Andorra. En el Mundial júnior va aconseguir un 13è lloc als 15 quilòmetres estil clàssic i després la novena posició als 5 quilòmetres estil patinador. A la Copa d’Europa de Valdidentro, Itàlia, va ser novena també als 5 quilòmetres patinadors, assolint l’objectiu de la temporada.

–Els darrers resultats són millors dels esperats.
–Realment surten una mica de les nostres expectatives. Sabíem que si ens sortia una bona carrera, podíem estar allà. 

–A Andorra no estem acostumats a aquests resultats. És un avís del fet que poden arribar resultats molt grans?
–L’Irineu Esteve ja començar a despuntar amb resultats que mai s’esperaven a Andorra. Espero poder-li seguir el camí, donar alegries i poder estar lluitant durant molts anys.

–Si parlem de futur, a on es veu?
–M’agradaria dedicar-me a això i l’any que ve a competir a la Copa del Món, ja que arribaré a sènior. Els primers anys potser costarà molt però estar en un top 30 de manera permanent seria el que buscaríem.

–I més enllà d’aquest objectiu?
–El meu somni és fer un podi en un Tour d’Ski, potser més que en unes olimpíades. És una competició que m’atrau molt. Són set dies, amb carreres molt variades, amb molta càrrega... M’encantaria.

–I si parlem dels Jocs Olímpics?
–M’agradaria poder fer un top 10 com ha fet la meva entrenadora, la Laura Orgué.

–Quin paper han tingut els seus entrenadors en els resultats?
–El Joan Erola és qui em porta els entrenaments físics mentre que la Laura Orgué s’incorpora al novembre, ja que és qui m’acompanya a totes les competicions i qui està darrere meu a l’hivern. Té un paper molt important. 

Carola Vila: «M’agradaria aconseguir un top cinc aquesta temporada a la Copa d’Europa i, a llarg termini, un podi al Tour d’Ski»

–Entenc. 
–Ens vam adonar que m’havia de separar de l’Irineu. Tenia confiança amb el Joan i ens havíem adaptat, però per sort, amb la Laura, ens vam entendre des del principi i té molta experiència. M’ha donat un plus en tot des de l’any passat, a més de tenir una persona femenina a l’equip, fet que sempre està bé en un món ple de nois. M’ajuda molt a analitzar els circuits perquè els coneix i a molts llocs on anem, ja hi ha anat.

–El nom de la Laura Orgué és un referent en aquest món. Destaca molt que una Federació petita com és l’andorrana pugui tenir una entrenadora d’aquest nivell. Ho veu així?
–Sí. Ella ha treballat molts anys amb el Joan i ha vingut per això. Comparteix molt la seva manera d’entrenar i venia aquí sabent el què es trobaria.

–Tenim la sensació que en aquest país l’esquí alpí és la gran referència nacional. Des de l’esquí de fons, es veuen més petits?
–Em sento molt ajudada. Sempre surto als mitjans de comunicació i si algú d’alpí fes el mateix, no sé si se li faria tant de cas. Cada cop se li està donant més importància i això ajuda al fet que la base estigui creixent. Cada dia tenim més seguiment per part de tothom. 

–S’ha d’invertir més en l’esquí de fons d’aquest país?
–Jo no controlo els pressupostos, però mai m’han negat un viatge. Sabem que destinen molt a l’esquí alpí i que ara s’estan donant més bons resultats en el fons, però cada cop són més conscients des de la Federació que el fons pot arribar a un futur molt bo i que s’ha de destinar.

–Des del Comú de Sant Julià s’ha demanat que s’inverteixi a La Rabassa, que s’augmenti el nombre de canons i un centre per poder entrenar millor.
–Fa anys que el Joan està lluitant per això perquè ens agradaria tenir millors condicions d’entrenament a casa. Fa anys que lluitem per tenir unes cases on puguem estar i no haver de marxar a Itàlia.

–És una situació delicada?
–Cada dia ens mengem una hora i vinc de cotxe. Des del comú ho intenten, però els hi costa. Naturlàndia està fent bona feina i ens aixafa les pistes quan ho necessitem però estaria bé tenir un centre on altres equips poguéssim venir. Al final, saltarem a la Copa del Món i haurem de marxar a viure a un altre lloc on puguem tenir una situació millor, amb les pistes al costat. I no crec que això sigui bo per Andorra.

–Quines accions s’han de fer?
–A la Rabassa, s’haurien de fer unes casetes on poder dormir i menjar, a més de construir un gimnàs.

–Quin és el seu calendari immediat?
–Hem fet dues Copes d’Europa i ens en queden tres. Quan tornem, potser fem alguna Copa d’Espanya.

–Quins són els objectius que s’ha marcat?
–M’agradaria fer un top cinc a la Copa d’Europa per acabar l’any. Però al final, crec que els objectius ja els hem complert, encara que, si ens surt una bona carrera, estic segur que ho podem aconseguir.

–Hi ha molt de camí per recórrer.
–Sí, i tant. Encara he de millorar moltes coses. Hem d’anar pujant esglaons, a poc a poc.

–S’ha convertit en referent de l’esquí de fons. Igual que l’Irineu. Com veu la base del Principat?
–Cada any hi ha més nens petits. Els motiva veure’ns de manera tan propera. Espero que vagi creixent. Per impulsar-ho, al final, està molt bé el sistema d’estudis que tenen els d’alpí. Abans no s’apostava pel fons, però tot ha canviat i tot creix. Cada cop hi ha més seguiment.

Comenta aquest article

PUBLICITAT