PUBLICITAT

Aleix Espargaró Pilot de MotoGP

«Andorra ofereix molts avantatges fiscals, no fa falta ser un hipòcrita»

Per Miquel López-Egea

Aleix Espargaró prepara la temporada.
Aleix Espargaró prepara la temporada.

Aleix Espargaró (Granollers, 1989) és un dels pilots residents més emblemàtics i implicats al país. Ara comença una nova temporada amb l’objectiu d’entrar al top 10 del Mundial i seguirà, també, donant-ho per les seves dues passions: el ciclisme i Andorra.

–Com afronta aquesta temporada?
–Hem tingut canvis bastant grans dins d’Aprilia, tenim una moto nova i un nou company d’equip, molt competitiu, l’Andrea Iannone.

–Quins objectius es planteja?
–El meu objectiu és fer un pas més en el campionat. També m’agradaria estar en algun podi però sincerament, m’agradaria lluitar per estar entre els deu primers.

–Fent autocrítica i mirant la temporada passada, en què s’ha de millorar?
–Sobretot de cara a les primeres curses perquè vam tenir molts problemes de fiabilitat amb les motos i això és un problema que desgasta molt. Per part meva, he d’intentar no cometre errors perquè és un campionat en el qual cada vegada hi ha més nivell i sempre és més difícil puntuar. Ja que no tenim una moto per lluitar pel Campionat del Món, l’objectiu serà anar sumant.

–Serà una temporada més complicada de l’habitual?
–L’objectiu passa pel top 10 però crec que inclús és més assequible somiar en un podi que estar aconseguint això perquè requereix molta regularitat. Això és el que em motivaria però cada any és més complicat.

Aleix Espargaró: «A Andorra seguiré quan em retiri de les motos, vull que els meus fills s’escolaritzin i creixin en aquest país»

–Com es compaginaran les motos amb el fitxatge amb el Movistar Team?
–(Riures) Va ser una bona broma de Sants Innocents. Molta gent de fora de Catalunya es va estranyar. Entreno cada dia amb els Movistar i he fet molta amistat amb molts ciclistes que viuen a Andorra com són el Carlos Verona, l’Imanol Erviti o el José Joaquín Rojas. Entreno molt amb ells, seria un somni però estan en una altra galàxia.

–Si parlem de futur, més enllà del motociclisme, quins són els seus objectius de l’any?
–Seguir gaudint de la vida. Serà el meu sisè any a Andorra i, després de tenir dos nens l’any passat, aquest que ve començaran la guarderia. Tinc uns quants negocis, aquí està la meva vida i aquí seguiré quan em retiri de les motos, que no queda molt lluny. Vull intentar aprofitar cada dia, la bici és la meva passió i si hi ha un país que sigui ciclista és Andorra.

–El seu futur passa per la bicicleta?
–És difícil saber-ho. Encara em queda recorregut amb les motos, cada cop em decanto més pel mountain bike.

–Parlem de crear un equip?
–M’agradaria molt, ho vaig intentar fa dos anys però no tinc temps d’estar-hi a sobre. Quan em retiri, podré pensar-hi. En l’àmbit competitiu m’agradaria fer curses de mountain bike i perquè no, ajudar a la gent jove.

–El futur implica ajudar al ciclisme d’Andorra?
–Sí, amb el Carlos Verona, estem començant una empresa per donar a conèixer els ports del país i per poder fer stages i compartir el dia a dia amb els professionals que viuen al país.

–D’on surt aquesta afició?
–Des de fa cinc anys, després d’una lesió. Com que no provoca impacte, em va molt bé. 

–Com resumiria el seu sentiment cap a Andorra?
–La tranquil·litat i la qualitat de vida. Està a anys llum d’altres països, i ho puc dir perquè he viatjat molt, potser massa. La gent és molt respectuosa i sóc un enamorat de muntanya.

Aleix Espargaró: «Vaig intentar fer un circuit de sorra al Principat però és complicat pel terreny, seria la cirereta del pastís»

–Per això va decidir venir a viure a Andorra?
–Sí, amb la meva dona teníem ganes de fer un canvi. Òbviament, Andorra t’ofereix moltíssims avantatges en l’àmbit fiscal, que amb això no fa falta ser un hipòcrita, és la realitat. El primer any va ser més difícil però a partir del segon va ser més fàcil i físicament, ara estic en el millor moment gràcies a l’entrenament en altura. La meva família és feliç i a Barcelona és impossible tenir aquesta tranquil·litat.

–Un bon lloc per tenir família?
–Sens dubte. Veient com està el món, la pau i el nivell escolar és el que ens ha fet prendre la decisió. Volem que s’escolaritzin i creixin a Andorra. Pel que fa a tranquil·litat, és el millor país del món.

–Com es compagina la vida familiar amb tot el que fa?
–Tinc una gran dona que des del primer moment, i ja fa 12 anys que m’aguanta, va entendre que el primer a la meva vida és l’esport d’elit. És una sort que té molta poca gent. Fa un any que intento treure temps de tot arreu per estar amb els meus fills.

–Quina és la relació amb la Federació Motociclista d’Andorra?
–És poca però veig que es van fent activitats. Vaig intentar fer un circuit de sorra al país però és complicat, hi ha poc terreny. Seria la cirereta al pastís. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT