Rosa Mujal és pintora i avui inaugura, juntament amb Natalia Álvarez i Girasol Blanco, l’exposició Del teu cabell al Centre d’Art d’Escaldes-Engordany, un projecte artístic que va néixer fa dos anys i que es va presentar a França, Espanya i al Principat, i que per fi es materialitza. Plasmen a través del cabell, ja sigui amb pintures, fotografies o escrits, el vincle que hi ha entre mares i fills, i entre la família en si, com si es tractés del cordó umbilical que els uneix.

–Com sorgeix el projecte Del teu Cabell?
–Blanco va tenir un somni on apareixíem les dues i va escriure un conte sobre ell. Quan m’ho va explicar, vam decidir que podríem fer una exposició. Més endavant es va afegir Álvarez. 

–Què veurà el públic? 
–Tres punts de vista d’una mateixa idea a través de tres disciplines diferents. Agafem la trena de cabell com a leitmotiv i com a símbol d’unió. Estem en una societat on cada vegada més impera la individualitat; ja no es tracta l’individu com a ésser d’un nucli. Volem fer reflexionar si aquesta tendència social porta a algun lloc. El cabell envolta sempre el nadó i els nens sempre juguen amb el dels pares. El toquen. L’enrotllen al dit. Busquem aquesta unió.

–Què mostren les seves obres?
–Són un mural amb 25 dibuixos de petit format i 10 pintures més grans que van néixer de la idea de Totes les fulles perdudes del meu arbre, que tracta sobre els projectes que no podem tirar endavant a la vida o que s’han transformat en un altre propòsit, i que han evolucionat a Del teu cabell, on vull mostrar com ens agafem a la vida. 

–I com ens hi aferrem?
–Conforme vaig anar treballant el projecte, em vaig adonar que no és realment així: no són els nens els que s’aferren a la vida, sinó els pares que l’abracem a través dels infants. No els hi donem la vida: ells ens la donen a nosaltres. Quan arribem a casa i veiem als nostres fills, diem: «a la porra totes les preocupacions i problemes, valen la pena». 

–Han preparat alguna sorpresa per a l’espectador?
–Les tres autores hem creat una cabina on el convidem a entrar. A dins hi ha un mirall i li preguntem quan va tallar el cordó umbilical. És a dir, quan va tallar el vincle amb els pares i la família. Aleshores, li demanem que es talli un tros de cabell, que el posi en un pot de vidre i escrigui l’any en què va prendre aquella decisió. Així, podrà reflexionar si val la pena o no recuperar el contacte o seguir la tendència individualista.

–I què passa si no han tallat amb el vincle familiar?
–Aquí està la qüestió: si l’han tallat i si realment l’hem de tallar. Hi ha societats que a partir dels 18 anys trenquen amb la família i construeixen la seva vida. D’altres, mantenen el contacte i, per tant, el vincle. Això afecta les relacions familiars i ens influencia en com construirem nosaltres els nostres lligams futurs.