Jordi Pujol és el director de la cursa de les Finals de la Copa del Món 2019 i aquests dies són els més intensos just abans d’acollir l’esdeveniment més important de la història del país, de l’11 al 17 de març.

–Quin és l’estat de la neu i de la climatologia?
–La neu està en perfecte estat, si avui poguéssim fer les Finals, segur que triomfaríem. Però segurament hi haurà canvis, no pot ser que aquest anticicló duri tant de temps.

–Com estan les pistes ara mateix?
–L’Avet ja està perfilada i ens falta l’Àliga perquè és més gran i tardem més dies. A partir d’aquí, s’haurà de treure tot el que nevi.

–Així, quin és el treball que s’ha de fer?
–En principi, ja ha començat la feina de neu artificial. Estem tirant molta neu a l’Àliga per fer els canvis de rasant i les corbes. Per l’experiència que hem tingut, hem d’intentar fer-ho de la manera més segura, encara que mai podrem treure del mapa l’accident. Confiem a poder-lo minimitzar i penso que estem en la mateixa situació de les Finals de la Copa d’Europa. La veritat és que hi ha molta feina de les màquines.

–Les pistes s’han d’estudiar al mil·límetre?
–Sí perquè les condicions sempre són diferents i intentarem que s’assemblin a les de l’any passat. Va ser un any en el qual tot va sortir molt bé.

–S’estan complint els terminis i dilluns es van començar a construir les graderies.
–A l’Àliga ja havíem muntat el primer pis, ara, el que cal, és acabar les de l’Avet.

–Per tant, pel que fa a calendari, considera que s’està complint amb totes les previsions?
–Sí perquè el temps està respectant i els clients de l’estació estan gaudint molt. Són setmanes bones per poder treballar i preparar bé les pistes.

–A més, la setmana passada es va posar a prova el protocol d’emergència de les Finals i tot va sortir a la perfecció. Organitzar-lo és molt complicat?
–La sort que tenim és que tothom, dins del seu sector, és professional, i, ajuntar-los, si estan motivats, és relativament fàcil de fer. Per tant, en dies així, no hi hauria d’haver problemes. Encara que cal tenir en compte que aquests surten en els pitjors moments i, per exemple, el vent pot estroncar la coordinació. Cal recordar que estem fent moltes formacions, no només de rescat, sinó de derrapadors, de gent que perfora, dels qui conduiran els quads... En tots els àmbits estem fent formacions i recordatoris, tot i això, en un grup gran sempre hi poden haver escletxes. Però tothom sap el que ha de fer.

–Què és el que més ha costat d’aquesta organització?
–Des del meu punt de vista, ha estat trobar la gent. Tothom és voluntari però no tothom té el nivell o sap el que ha de fer. S’ha de seleccionar bé i això porta molts mals de cap. A més, l’inici va ser complicat perquè no nevava i tampoc feia fred, això ens causava molta incertesa. Per sort, a mig gener, va canviar tot.

–Per tant, quina és la preocupació?
–El temps perquè és una competició a l’aire lliure.

–Què és el que s’ha fet millor?
–Estic molt content per com està quedant la pista. Dels altres apartats, els quals no toco tant, encara que participo en les reunions, com comunicació, allotjaments, VIP o restauració... Estan funcionant bé. Pel que a mi em toca, estic molt content.