PUBLICITAT

Lluís Álvarez President de la Fundació Privada Ibo Àfrica

«Per ajudar també es necessita intel·ligència»

Per Adrià Esteban

El president de la Fundació Privada Ibo Àfrica, Lluís Álvarez.
El president de la Fundació Privada Ibo Àfrica, Lluís Álvarez.

En Lluís Álvarez dirigeix la Fundació Privada Ibo África, que compta amb el suport del Govern d’Andorra, on intenta aplicar eines de l’empresa privada en un projecte solidari a una illa a Moçambic de 6.000 habitants. 
 
–Què el va motivar per crear una fundació?
–La idea ja va començar fa uns 19 anys. Jo he estat tota la meva vida a la banca i quan em vaig prejubilar, en lloc de fer més negocis i acumular riquesa, vaig voler canalitzar l’altruisme que tots portem una mica dins per ajudar al tercer món. 

–No en tenia prou amb col·laborar amb una ONG?
–El que vaig veure és que les ONG que jo coneixia i actuaven a Àfrica tenien més cor que cap. Per ajudar es necessita professionalitat però també intel·ligència. Llavors va néixer aquest projecte com una crítica a les ONG convencionals per poder corregir i millorar l’ajuda al Tercer Món. 

–Quines deficiències va detectar?
–Es basen en la caritat i només es focalitzen en donar i no incentivar, que és el que realment fem nosaltres. És a dir, no donem peix sinó que ensenyem a pescar.

–I per què Ibo?
–El que volíem era estar en un entorn tancat on seria més fàcil mesurar els impactes de les nostres accions. El que volem és ajudar a construir un model de desenvolupament i poder extreure conclusions que es puguin extrapolar a altres regions.

–Però com descobreix aquest indret?
–Jo volia fer alguna cosa a l’Àfrica subsahariana i tinc un amic a Namíbia que em va recomanar de fer-ho a Moçambic perquè és un país que està en pau després d’una guerra cruenta i perquè l’Administració de l’Estat té arrels portugueses properes a Europa. 

–I queda convençut quan coneix el territori...
–Allà vaig conèixer per casualitat al governador de la província de Cabo Delgado i em va ensenyar l’illa d’Ibo, que en el seu moment va ser capital de província. I aquest senyor va veure en mi què jo portava més aviat un barret d’inversor que d’ONG. I jo li vaig prometre que el nostre projecte es convertirien en llocs de feina. I ara la fundació té un centenar de llocs amb sous locals.  

–I quines accions concretes han dut a terme?
–Actuem a totes les arestes de la societat i acompanyem a la gent a tots els estadis de la seva vida. Per exemple, a la infància i les dones embarassades tenim un centre nutricional que encaixa amb la nostra filosofia. No és un menjador, sinó que tenim uns programes on ensenyem amb els productes locals quins plats equilibrats poden menjar. 

–I el projecte ha calat a la societat andorrana?
–Jo crec que sí. De fet estem fent algunes actuacions. La setmana passada vam fer un sopar solidari al Museu Carmen Thyssen i aquest any, per tercer cop, estem fent concerts solidaris a les ermites andorranes.

Comenta aquest article

PUBLICITAT