PUBLICITAT

Judith Silvestre Advocada i bloguera

«És possible ser golafre i intolerant a la lactosa»

Per Meritxell Prat

L'advocada i bloguera, Judith Silvestre.
L'advocada i bloguera, Judith Silvestre.

Amb només 26 anys, Judith Silvestre combina la seva feina com a advocada amb la de bloguera. A través del blog Pretty pastelitos divulga receptes de rebosteria aptes per a intolerants a la lactosa. I mica en mica, també s’ha fet lloc a Instagram i a Youtube. A més, és una de les participants al Blogger Squad del Carnet Jove.
 
–Advocada, bloguera, instagramer. Ja s’ho atrapa tot?
–No sé si ho aconsegueixo, però ho intento.

–D’on li ve l’afició per la cuina?
–Quan estudiava a la universitat em vaig enganxar a un programa de televisió de rebosteria. I es veia tan fàcil que vaig decidir provar-ho. Però la meva primera recepta va ser un complet desastre! I jo mateixa em vaig dir que allò m’havia de sortir i vaig provar i provar i em vaig adonar que m’equivocava amb coses bàsiques, com el simple fet de pesar els ingredients. Així que vaig decidir obrir un blog i ensenyar a la gent que en realitat no és tan complicat.

–I així comença a explicar les seves receptes.
–Sí, ho feia de forma dilatada, però fa tres anys em van diagnosticar intolerància a la lactosa. Jo soc molt golafre i vaig veure que no podia anar a la pastisseria i comprar-me un pastís perquè era difícil trobar-ne sense lactosa. Llavors vaig decidir escriure i fer articles amb més assiduïtat i posteriorment vaig obrir el canal de Youtube per compartir que és possible ser golafre i ser intolerant a la lactosa.

–Les intoleràncies cada dia es coneixen més però encara és un problema per al dia a dia?
–Sí. Per exemple amb els celíacs. A Andorra encara que s’intenten fer xerrades des de l’associació no hi ha voluntat per conèixer i saber. És molt fàcil dir: «no tinc plats per a tu», perquè així no han de vigilar. Crec que «no s’atreveixen a», per evitar-se problemes. En canvi, a Barcelona, tens mil llocs on anar.

–Sense les xarxes socials hauria fet la mateixa tasca de divulgació?
–No. Les xarxes tenen coses negatives, però també positives. És una manera d’apropar-nos més a la gent que segueix el bloc. Si compres un llibre de cuina i tens un dubte no el pots consultar a ningú. La màgia del bloc és que pots contactar directament amb l’autor.

–Ha pensat a ampliar el camp de receptes més enllà de la rebosteria?
–Ara puc dir que començo a saber fer pastissos, però si em demanes que et faci un primer o un segon plat, et moriràs de gana! Només em dedico a les postres: dolç i xocolata, molta xocolata!

–El fet d’exposar la seva imatge a les xarxes, no li fa por que l’afecti en la seva vida professional?
–La veritat és que no, perquè el que comparteixo no crec que afecti la meva vida professional. S’ha de saber diferenciar. Una cosa és que m’agradi fer receptes i l’altra que defensi algú davant d’un tribunal. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT