Anna Casals (Escaldes-Engordany, 1981) és jugadora del VPC femení, equip que aquest any juga a Catalunya i que ha estat a punt d’aconseguir l’ascens a Divisió d’Honor després de perdre contra l’Universitari. A més, ha estat el primer any a rugbi 15.

–Quina valoració en faria? És una fita pel club.
–Ens vam embarcar sense saber si podríem acabar la temporada perquè sempre hi ha baixes però al final, no només hem acabat amb gent, sinó que s’han afegit més jugadores. Els resultats han estat molt positius, feia por al principi i que no ens agradés, però ens ha encantat.

–Van estar a punt d’assolir el descens. Entenc que això ha fet mal.
–Sí, havíem preparat molt bé el partit. Anàvem molt confiades i potser, a l’hora del partit, no vam jugar bé, els nervis ens van passar factura.

–Com ha estat el canvi?
–Molt positiu. Moltes pensaven que no els agradaria. El sistema de joc és molt diferentsi ens hem adaptat. A més, poder jugar a Catalunya és millor perquè cada dos partits, en podem disputar un a casa i els desplaçaments som més a prop. I jugàvem els dissabtes. Tot ha millorat.

–Va sorprendre la notícia perquè el masculí encara juga a França. És positiu pel rugbi femení del país?
–Sí, dona més possibilitats. Però, per altra banda, perdem jugadores perquè moltes marxen a jugar a França i això s’ha de tenir en compte. Però a França no podíem ajuntar júniors i sèniors.

–Jugaran a Catalunya durant molts anys?
–Espero, però cada temporada és tornar a començar perquè, a diferència dels nois, amb el femení no és tan evident que hi hagi una continuïtat. Aquesta temporada ens hem de reunir per veure qui continua, de moment sabem que perdem a quatre jugadores perquè marxen a estudiar a França.

–Quin és el projecte doncs?
–Ara deixem el 15 i comencem a entrenar a  set de cara a l’Europeu que tenim al juny. Al setembre, reprendrem el 15 i veurem què passarà. A l’Europeu volem millorar el resultat de l’any anterior.

–Volen seguir i lluitar per l’ascens de nou, per tant?
–Sí. La idea hi és. Però s’haurà de veure quantes podrem jugar.

–El problema és que amb les noies no es pot fer un projecte a llarg termini.
–La idea seria fer el mateix. De nois, sempre n’hi ha. Nosaltres, als partits, anàvem amb 22 o 23 jugadores i tenim 25 fitxes. La idea és fer un projecte a llarg termini, però no ens podem arriscar, ens falten noies.

–Què s’ha fet?
–Aquest any hem pogut jugar molt més a Andorra i se n’ha parlat més. Amb els resultats hem sortit molt més als mitjans. Hem animat a la gent.