PUBLICITAT

Jan Farrell Esquiador de quilòmetre llançat

«No és bo capficar-se en si tindràs por»

Per Joan Josep Blasco

Jan Farrell.
Jan Farrell.

És sempre una de les cares visibles de la Copa del Món de quilòmetre llançat a Grandvalira. Aquest esquiador anglès de 35 anys el mes vinent participarà a les Finals que es disputaran a Andorra, país en el qual passa llargues estades per entrenar i que considera com una segona casa.
 
–Com es va decidir a atrevir-se amb una disciplina com aquesta?
–Practicava ski cross i sempre m’havia atret baixar molt ràpid en línia recta sobre uns esquís. De lluny havia vist aquest esport i m’atreia. Gràcies a que Grandvalira va organitzar una prova el 2011 ho vaig tenir més senzill. Em vaig animar i vaig prendre part en la meva primera cursa. A partir d’aquí vaig adaptar-m’hi i aquí estic, nou temporades més tard donant-ho tot.

–Quins són els factors determinants per guanyar velocitat?
–Són molts elements a tenir en compte. L’esquiador és el 80%. La tècnica, adaptar-te al terreny, portar els esquís plans, deixar-los córrer i repartir el pes per no estar massa davant o darrere. És un món. No és deixar-se caure i punt. Si veus vídeos en càmera lenta entens que passen moltes coses durant un segon a la pista. L’equipament aerodinàmic, els esquís, els alerons, el casc i la cera són molt importants, però només és el 20%. La resta és l’esquiador, amb la seva tècnica, la força i la psicologia.

–I no pot fallar la concentració...
–Sempre s’ha d’intentar tenir la concentració al màxim a la sortida i poder estar relaxat, però al mateix temps ser precís. No pots atacar la pista de manera molt agressiva. S’ha de deixar que els esquís flueixin, que flotin, i adaptar-se al terreny. És una disciplina oposada al descens d’esquí alpí, on ataques en tot moment el traçat.

–Que li passa pel cap en els segons que dura la cursa?
–La ment està tan concentrada que el que  només s’ha de fer és deixar actuar el cos per allò què has entrenat. Com que tot passa tan ràpid has de ser definitiu, has d’haver-ho après per endavant. Només es pot pensar en una cosa. És un estat de màxima alerta.


–L’aerodinàmica és bàsica i no es pot tenir cap errada amb el material...
–És un esport de precisió i cada mil·límetre compta. Una arruga al vestit et pot treure 0,01 km/h. Si li sumes un aleró una mica desviat o qualsevol altra cosa va sumant, i aquesta és la diferència entre el primer i el quart lloc. El material és crític, però el que més, l’esquiador.

–Té por a patir una caiguda?
–Vaig caure a 216 km/h a Vars i sempre està present. Però has de canalitzar-ho cap al rendiment esportiu. Has de pensar en com esgarrapar centèsimes i utilitzar l’emoció per llançar-te a la pista. No és bo capficar-se en si tindràs por.

–Com prepara les curses?
–La base de l’entrenament és la força i estar ben equilibrat, que una part del cos estigui compensat amb l’altre. Tenir potència als músculs, com abductors i glutis.

PUBLICITAT