PUBLICITAT

Pol Ferrer Fisioterapeuta i Skiman

«Treballar amb la Mimi era una oportunitat»

Per Anna Ribas

Pol Ferrer.
Pol Ferrer.

Pol Ferrer (23 anys) treballa amb l’esquiadora Mimi Gutiérrez. El jove andorrà sempre ha tingut una vida molt vinculada a l’esquí i va decidir estudiar fisioteràpia després de patir moltes lesions. També prepara els esquís de Gutiérrez abans de les competicions.
 
–Sempre ha estat vinculat a l’esquí.
–Sí. Vaig començar de ben petit al club, devia tenir quatre anys quan vaig entrar a l’ECA. Quan en tenia 15, vam fer el pas a FIS. Vaig entrar a la federació i hi vaig estar quatre anys durant els quals vaig patir moltes lesions que em van obligar a deixar-ho. A més, els resultats no acompanyaven.

– Per què va triar fisioteràpia?
–Amb les lesions vaig passar molta estona al fisio fent rehabilitació i em va atraure molt. Vaig veure que allò era el que m’agradava i vaig decidir estudiar-ho a Manresa.

–Com va sortir l’oportunitat de treballar amb Mimi Gutiérrez?
–Mentre estudiava també vaig seguir vinculat al món de l’esquí, com a entrenador dels nens petits de l’ECA. I el meu últim any de carrera vaig estar fent pràctiques amb la federació i vaig anar als Jocs Olímpics. Aquest va ser el primer contacte amb la federació i, quan vaig acabar la carrera, em van proposar ser el fisioterapeuta i skiman de la Mimi.

–Com va agafar la proposta?
–Amb ganes. Com a fisio volia estar vinculat al món de l’esport i si podia ser amb l’esquí, encara millor. El fet de poder estar amb la Mimi era una oportunitat i era justament el que més m’interessava. 

–Quin tipus de relació tenen?
–Molt bona. Vivim junts, entre les hores que passem a les pistes i les tardes fent fisioteràpia... La relació és molt bona i, si no fos així, tindríem un problema perquè no funcionaria tot tan bé. Com a fisio i com a skiman has de tenir un molt bon feeling amb l’atleta i molta confiança, és fonamental.

–Fa de psicòleg també?
–(Riu). Faig de psicòleg... faig de suport moral, més aviat. Està clar que, al final, amb les hores que passem junts, és important que hi hagi aquesta compenetració. Hi ha moltes frustracions al món de l’esport.

–Viatgen molt. És la part més dura?
–Potser sí. Viatjar és molt maco però són moltes hores a les furgos i en trajectes. Però també té la seva part positiva: coneixem nous països i cultures. 

–Tenen temps de fer turisme?
–No. Podria comptar amb una mà els dies que parem a gaudir d’algun país. Anem per feina i no per oci. 

–Quin tipus d’ambient hi ha a les competicions?
–Dins del circuit, amb les noies, hi ha molt bon ambient entre totes les corredores. Evidentment cadascuna vol donar el seu màxim i vol guanyar però tenen molt bona relació, s’ajuden i si alguna es fa mal, totes li fan costat i van a parlar amb ella.

Comenta aquest article

PUBLICITAT