PUBLICITAT

ALBERT MOLES President de FEDA

«Evitar el canvi climàtic no és una utopia, és una necessitat»

Per Victoria Gómez

El president de FEDA, Albert Moles.
El president de FEDA, Albert Moles.

El canvi climàtic és el problema que més preocupa a qualsevol empresa energètica del món. També a FEDA i el seu president, Albert Moles, que en aquesta entrevista (feta fa un mes) explica el present i el futur de la parapública que passa, evidentment, per les energies renovables i netes,. 

–Quin és el principal repte de l’energia andorrana?
–Històricament, FEDA ha treballat molt per ampliar i consolidar l’arribada d’energia a arreu del país i per a renovar i ampliar les instal·lacions. El principal repte és, a més de millorar el servei cap al client, enfocar totes les mesures al canvi climàtic i al futur de la Terra i això passa per les energies renovables. Malgrat que Andorra només representa una petita part de totes les emissions contaminants del món, estem afectats igual i hem de fer els deures. 

–Què pot fer FEDA pel canvi climàtic? Quin és el projecte més important que tenen en aquest sentit?
–Ara mateix tenim diversos projectes en cartera, però jo destacaria que, quant a nivell d’emissions de CO2, un 25% prové del sector elèctric i aquest és el que pot absorbir veritablement les energies renovables, perquè la indústria o la mobilitat presenten més dificultats. Està demostrat que el sector elèctric pot assolir els 1,5 o 2 graus marcats que han de permetre reduir per dos les emissions entre el 2030 i el 2035. Ara bé, és utòpic pensar que tothom farà els deures.

–Evitar el canvi climàtic és una utopia, doncs?
–No és una utopia, és una necessitat, però hem de ser conscients que hi ha sectors que els hi costarà més treballar a favor del canvi climàtic. En aquest sentit, FEDA, com a sector elèctric, és conscient que ho podem fer i que ho hem de fer com més aviat millor.

–Què hi ha darrera dels comptadors intel·ligents i per què són tan importants?
–El planeta necessita energia renovable, però també saber com gestionar-la. Els comptadors intel·ligents són la base de la digitalització que permet assolir aquesta feina de manera satisfactòria. És important ser conscients que la tecnologia va molt lligada amb tot el que fa referència al terme sostenible. 

–Gairebé totes les llars espanyoles tenen comptadors intel·ligents, però les andorranes no. Andorra va tard?
–No. És cert que Espanya va per davant de la majoria de països d’Europa, perquè cada Estat ha seguit la seva estratègia. Hem de pensar que és una tecnologia que necessita encara sis o set anys per demostrar la seva efectivitat, ja que encara genera dubtes. FEDA podria haver engegat aquest producte fa cinc anys, sense tenir ni el marc legal ni la capacitat tècnica, però darrere dels comptadors intel·ligents hi ha molts interessos i també una qüestió de diners.

–I a Andorra, què considera que pot tenir més futur, les plaques solars o els molins de vent?
–El futur és una barreja de totes les energies. Així com el petroli ha aguantat durant molts anys l’economia global, no crec que a partir d’ara cap tecnologia pugui fer-ho en el futur, sinó que serà una suma d’instal·lacions petites. A Andorra, l’energia eòlica és complexa, però sí que es podrien crear grans instal·lacions hidràuliques o fotovoltaiques. Mentre l’energia i l’eòlica tenen un valor constant, la solar presenta més diferències. Per a mi, com deia, el futur és una suma de tot.

–Com està actualment la construcció de l’ETR de la Gonarda?
–Aquest és un projecte que ve de la planificació dels anys 90, tot i que ha estat en els últims temps quan ha sorgit més polèmica. És una necessitat que tenim per subministrar les dues valls de la Massana i Ordino i per tenir més capacitat a Encamp. El projecte està en curs i actualment estem acabant de planificar i definir totes les tasques. 

–Hi ha alguna intenció de construir alguna altra ETR en un altre lloc del país?
–Ara per ara crec que amb aquesta pròxima instal·lació podrem aguantar uns deu anys. Quan l’ETR de la Gonarda estigui en marxa, ja tindrem cinc instal·lacions d’aquest tipus (Margineda, Encamp, Grau Roig, Ransol i Gonarda) i un equilibri i una capacitat molt importants per continuar creixent. Però no se sap mai.

–I sap quan estarà definitivament acabada?
–Estem parlant d’una obra d’uns tres anys, aproximadament. 

–El futur de la mobilitat també és elèctric?
–D’això no n’estic segur, però el cert és que a Andorra amb l’ajuda del Pla Engega hi ha uns 400 cotxes elèctrics i cada vegada veiem més vehicles amb matrícula estrangera que es connecten als nostres carregadors, ja que la majoria d’hotels del país en disposen. A més, és una realitat que tots els constructors cada vegada oferiran més vehicles elèctrics en totes les seves gammes, no només en les de luxe. També hi ha una altra dada important que és que a la Xina estan muntant 10.000 carregadors al dia, d’aquests que a Andorra en tenim una vintena. El principal avantatge de l’elèctrica és que és un vector, no un mitjà. Si s’acaba la solar, la podem fer amb vent. Si s’acaba el vent, la podem fer amb aigua. 

–Com va viure FEDA, i vostè mateix, el repte de dissenyar la plataforma intermodal i la polèmica que va respecte al concurs?
–La mobilitat elèctrica és un tema nou per a FEDA perquè per oferir aquest servei correctament es requereixen unes eines de les quals no disposàvem fins ara i també implica noves aplicacions. Ja no es tracta només de tenir carregadors, sinó de que el client sàpiga on són i quan els pot utilitzar o si els pot reservar. Aquest servei ha d’anar lligat amb l’aparcament, ja sigui públic o privat, i a partir d’aquí juntar-ho amb el transport. Per a mi és un repte, un canvi d’orientació i de millora de qualitat que contribueix a l’eliminació d’emissions de CO2.

–El 2018 va ser l’any que més energia hidroelèctrica es va generar. Quines previsions hi ha pel 2019?
–Sí, vam complir el tercer rècord de la nostra història, però encara no és possible saber què passarà aquest any. La neu és important perquè marca una mica les prediccions, però fins a finals del mes d’abril no es pot començar a tenir una idea. Tot i això, el que realment fa assolir un rècord són les pluges de tardor. 

–Per què el gas natural es ven com una energia neta si realment és un fòssil?
–De les energies fòssils, els gas natural és sens dubte la més eficient i la més neta i econòmica, ja que surt pràcticament amb el petroli. D’entrada, amb el gas natural es treuen compostos orgànics que no són cancerígens i el client no ha de preocupar-se pel seu manteniment ni per la seguretat de la instal·lació. A més, a partir del gas es poden crear altres energies de manera relativament fàcil. Si algun dia som capaços de crear biogàs a Andorra ens podrem alimentar amb aquesta energia 100% neta. I si no la creem a Andorra, serà a la Cerdanya.

–FEDA es planteja portar aquesta energia arreu del país?
–La cogeneració és una xarxa que a partir d’una central connecta edificis i aporta calefacció. Aquest és el producte que venem de cara al client i que necessita d’una central. A Soldeu és gas, al Pas de la Casa actualment estem tancant el projecte i a Andorra la Vella els primers anys serà energia 100% recuperada de residus i durant els següents s es convertirà entre un 60% i un 80%. No és tant l’energia, sinó el model. Des de FEDA amb aquest model som capaços de garantir el subministrament d’energia a preus competitius actuant a favor de la protecció del planeta. 

–En un país petit i de muntanya com Andorra, creu que s’hauria d’haver invertit abans en una xarxa així?
–No ho sé, però crec que aquest tipus d’inversions tenen cada vegada més sentit per vàries raons: una és perquè al final no hem d’oblidar d’on venim, que és d’èpoques on el preu del petroli ha variat moltíssim i sempre a l’alça. Plantejar aquests projectes amb un preu de petroli molt barat era pràcticament impossible, i aleshores el canvi climàtic tampoc es veia com un porblema real. És a dir, per una banda, aquests projectes ara tenen més sentit tant pel client com per FEDA i per l’altra hi ha l’obligació i la necessitat d’actuar sobre el canvi climàtic que no hi era fa 20 anys. 

–Ara que FEDA també comptarà amb capital francès, quins projectes s’impulsaran?
–La qüestió és que Dalkia, una filial d’EDF, participa a la filial de FEDA que és la capçalera d’infraestructures, que és la que opera a Soldeu, la que es construeix a la Comella i la que es construirà al Pas de la Casa. Es tracta d’invertir en coneixement per garantir que ho estem fent bé, i això és el que estem fent. Per a nosaltres més que un accionista o un soci, que també ho és, amb Dalkia el que busquem és un partner tecnològic que ens ajudi a estabilitzar aquests projectes. El que no volem és començar des de zero, perquè ja està tot inventat i ara simplement ho hem d’adpatar a Andorra. 

–De cara al futur podria haver altres partners, potser espanyols?
–Això no està ni plantejat ni descartat, però de moment hem d’estabilitzar el què tenim entre mans i necessitarem dos o tres anys. Pensar en altres partners és una mica precipitat. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT