PUBLICITAT

Céline Pech Fotògrafa

«Vull fer una bona acció per als gossos»

Per Miquel López-Egea

La fotògrafa Céline Pech amb el seu gos Charly. Foto: Tina Duedra Pech.
La fotògrafa Céline Pech amb el seu gos Charly. Foto: Tina Duedra Pech.

Céline Pech (Annecy, 1980) és fotògrafa i promotora de l’esdeveniment El meu gos i jo que s’ha celebrat aquest cap de setmana. Consisteix a regalar una mini sessió amo i gos o en família a canvi de cinc o més quilograms de pinso que es donen a Bomosa per als  gossos de la gossera.

–Com ha anat l’esdeveniment?
–Súper bé. La gent que ho fa està enamorada dels seus gossos. Estan súper contents de col·laborar amb una bona acció amb Bomosa.

–Quin futur té?
–És la quarta edició. Vull seguir recollint el pinso i potser faré una exposició. Vull demostrar que adoptar un gos és una gran responsabilitat i que s’ha de cuidar.

–Entenc.
–De fet, una noia em va dir que vol venir cada any fins que ella no hi sigui per omplir la paret amb noves fotos del seu gos i un altre noi va venir amb un que té una malaltia molt greu i volia un record amb ell. Són moltes les emocions a l’hora de fotografiar-los. Tinc també una altra persona que cada any adopta gossos vells i els porta a la sessió. Els amos estan feliços perquè fan un record únic de la seva història amb el seu amic, fent una bona acció per als que esperen trobar una família aviat.

–Com és que escull fotografiar animals de companyia?
–És una iniciativa meva, encara que he agafat la idea d’uns amics de França. Vull fer una bona acció per als gossos que ho necessiten. M’encanten i he crescut amb ells, ara en tinc un de tres anys. Per a mi, els gossos són un membre de la família.

–Li encanten els gossos?
–Sí. I els nens. Penso que tenen una personalitat i m’agrada la complicitat entre l’amo i el gos. Amb la fotografia es perceben moltes emocions, es poden sentir les relacions.

–Fer posar un gos deu ser complicat, sobretot si és nerviós
–Primer de tot, és una foto amb els seus amos i aquest està aquí per tranquil·litzar. Suposa una mica d’esforç però és com els nens, una sempre s’ha d’adaptar.

–Quins són els trucs?
–Els sorolls que jo pugui fer per cridar la seva atenció. M’agrada que les orelles surtin aixecades i faig sorolls de gat i sobretot de dofí, em surt molt bé. També utilitzem les seves joguines. Normalment, abans de la sessió enviem fulls de recomanació a les persones que hi participen. També podem provar amb alguna llaminadura. Sempre ho aconseguim.

–S’ha trobat mai que no ha pogut fotografiar un gos?
–Mai m’ha passat. Almenys una foto maca ha sortit sempre.

–Però els gossos no és l’únic que fotografia.
–No. També em criden l’atenció els nounats, abans dels deu dies. És el primer reportatge d’aquest bebè i és un moment molt màgic amb els pares. Tinc una sensibilitat amb els bebès i m’agrada també fotografiar-los, és la meva especialitat.

Comenta aquest article

PUBLICITAT