És instructora d’esquí i va descobrir Andorra fa 12 anys quan va acudir com entrenadora al Trofeu Borrufa. Des d’aleshores, torna cada hivern a esquiar unes setmanes. Es queda a casa d’una amiga que va conèixer aleshores i, a més d’esquiar, Rebecca Mays (Portland, 1981) gaudeix escrivint. Tant, que ho escriu «absolutament tot». Tant, que col·lecciona llibretes. Aquest any n’ha portat set, totes escrites menys una.

–Sempre va acompanyada d’una llibreta. Què li aporta?
–Pau interior. Són les meves companyes de viatge.

–Són. En plural?
–En tinc desenes. Les acabo col·leccionant. Les que omplo, però també les que acabo deixant a la prestatgeria perquè em fa pena ratllar-les. Els amics també me’n regalen moltes. Amb ratlles. De punts. En blanc. Personalitzades, aquella en què em vaig fixar en una estació de tren. I compro una a totes les ciutats on vaig.

–Quantes en té?
–Mmm... no sé. Moltes. Més de 200 segur. 

–Què hi escriu?
–Absolutament tot. Vaig descobrir el mètode d’organització i planificació Bullet Journal fa uns anys i des d’aleshores s’ha convertit en una part de mi. Bolco tota la meva vida a mà, sigui amb paraules, dibuixos o gargots. Ja sigui una única paraula com dues pàgines senceres. Escriure et retorna amb el teu jo interior: per nassos has de fer una retrospecció i, aleshores, et redescobreixes. 

–Per què tantes llibretes?
–L’ideal és fer-ho tot en una, però ho he convertit en un tot. M’ha permès desconnectar de la digitalització. A cada una tinc un tema: pensaments, emocions, coses pendents, cròniques dels viatges, entrenaments, planificacions, idees... El BuJo [abreviació de Bullet Journal] m’ha permès crear un sistema ràpid i flexible que s’adapta a mi per complet i que em permet ser molt més productiva i eficaç. També apunto les experiències positives, les negatives, com hauria d’haver gestionat algunes d’elles. Inclús escric les coses que m’agraden: un cafè, un plat de macarrons, l’olor de roba neta...

–Diuen que també és una teràpia mental, ho creu així?
–Totalment. Sap que durant el dia ens poden passar pel cap 50.000 pensaments? I que me’n diu de tota la informació, dades i inputs que rebem? És un bombardeig constant. Només de pensar-ho m’agito, vostè no? Cada pensament que em ve al cap diverses vegades, l’escric. És un sinònim d’aparcar-lo i és un descans mental. Et permet centrar-te en altres coses o, senzillament, alliberar la ment. 

–Sempre duu una en blanc. Per què?
–Si he de tornar a començar, si tinc ganes de noves aventures, no he d’esperar: la tinc preparada. Estrenar-ne una és motivador, a més.