Olga Molné és la primera cònsol menor de gènere femení a la Massana, però, segons diu, ho viu com «una cosa normal», ja que el comú massanenc s’ha caracteritzat en els últims anys per la seva paritat. El passat dia 6 de març va jurar el càrrec per substituir Raul Ferré, qui va concórrer a les eleccions generals juntament amb Carles Naudi. Ara, Molné es proposa acabar amb tots els projectes actualment en marxa i mira al futur amb la voluntat de fer de la Massana una parròquia millor.

–Com porta ser cònsol menor?
–Amb molta naturalitat i molta il·lusió. És el meu segon mandat, ja porto set anys al comú, i realment ha estat una continuïtat. Al comú treballem de manera molt transversal i tots estem al corrent de tots els projectes i de totes les comissions. Per tant, no ha estat una cosa que em vingués de nou, ja coneixia el tarannà i com funcionava tot.

–El fet de ser la primera dona cònsol menor de la Massana, com la fa sentir?
–És un orgull, però he de dir que en el si del comú les dones fa temps que estem molt representades. Som un comú molt paritari, amb sis homes i sis dones, i no crec que jo sigui una novetat.

–Diu que hi ha una continuïtat, però com l’ha afectat en el seu dia a dia?
–El meu dia a dia personal sí que ha canviat perquè fins ara treballava d’advocada i això és incompatible amb el fet d’assumir un càrrec com  el de cònsol menor. He traspassat tots els meus casos a altres companys i m’he donat de baixa com a professional per venir al comú a temps complet. Ha sigut un canvi a millor, perquè m’omple molt el que estic fent ara mateix.

–El dia del seu jurament va dir que el principal repte era mantenir els projectes que ja estaven en marxa. De tots aquests, quin seria el més important?
–En tenim diversos, però un dels projectes estrella és la remodelació integral del Prat del Colat. Aquesta idea neix del Consell dels Infants que vam fer l’any passat i que ens van demanar que milloréssim els gronxadors i els tobogans i que poséssim una tirolina. Els infants creien que el parc s’havia quedat una mica desfasat en comparació amb els d’altres parròquies i nosaltres els vam escoltar i els vam fer cas. Ja us avanço que farem la inauguració abans de l’estiu i que la nostra intenció és convidar-los a tots perquè vegin que el seu projecte ha vist la llum. Esperem que estiguin satisfets amb el resultat. 

–Quins altres projectes hi ha per a la parròquia?
–Jo destacaria la remodelació de la plaça de la Ciutadania, que té les rajoles malmeses i es repararà íntegrament. També s’arreglarà el carrer Major, que és un carrer de pas de la majoria d’escolars de la parròquia, en el qual es preveu fer voravies noves i més amples, canviar el mobiliari urbà i embellir la zona perquè sigui més transitable. D’altra banda, continuarem amb l’operació subsòl, que és una feina que no és molt agraïda perquè no es veu, però que és molt necessària per millorar la qualitat de vida dels ciutadans.

–Què pensa del vial de la Massana?
–Per a nosaltres no és una prioritat. Aquí el que convé és acabar el de Sant Julià, que és per on entra tothom i és el primer que es veu quan es ve a Andorra. Crec que si arribes o marxes d’Andorra amb moltes cues de trànsit, t’emportes una mala imatge del país i això s’ha de solucionar urgentment. Respecte a les cues de la Massana, nosaltres proposem construir un carril més a la rotonda d’Anyós que vagi fins a la rotonda dels Dos Valires. Creiem que només eixamplant en un carril se solucionaran en gran mesura els embussos que s’hi formen, tot i que s’ha de dir que només són en hores punta: a les 9.00 hores i a l’hivern a partir de les 17.00 hores quan baixen els esquiadors. Aquesta pot ser una bona solució i no és tan costosa com la del vial.

–El pla de dinamització de la parròquia també es presentarà en breu.
–Sí, aquesta serà la segona versió. Ja en vam fer una i ara ens hem tornat a reunir amb tots els agents econòmics per conèixer els punts forts i febles de la parròquia. Al maig o al juny farem una reunió de poble per presentar el pla.

–Quins són aquests punts forts i febles de la parròquia, doncs?
–Els febles no els podem avançar, però respecte als forts sabem que tenim esdeveniments clau per a la parròquia, com la copa del món de BTT o Andoflora, i aquests òbviament s’han de mantenir perquè beneficien els hotels i restaurants. 

–A la Massana hi ha problemes d’habitatge?
–Crec que n’hi ha menys que a d’altres parròquies, perquè aquests problemes se centren sobretot a Andorra la Vella i a Escaldes. És cert, però, que durant una època a la Massana hi va haver més demanda que oferta, però després de la reconstrucció del Tiffany’s han sortit molts pisos per a lloguer. A més, tenim en construcció dues cases que també seran de pisos de lloguer i penso que amb això la parròquia estarà bastant al dia en aquest aspecte.

–Què més es podria fer des del comú?
–Continuar fent el que hem fet fins ara: facilitar la construcció d’habitatges i el desenvolupament de les unitats d’actuació. De fet, durant el primer mandat vam fer la reforma del POUP, que va consistir a fer unitats d’actuació més petites i a rebaixar al 15% la cessió dels terrenys perquè sigui més econòmic construir edificis. Aquestes petites reformes ja han donat els seus fruits i la prova és que la Massana és una de les parròquies que més construcció, tant d’habitatges unifamiliars com d’edificis de pisos.

–Respecte als entorns de protecció, creu que s’han d’accelerar els tràmits o s’ha de tornar a la normativa dels 100 metres?
–Aquest tema depèn més del Ministeri de Cultura que del comú, però nosaltres estem oberts a qualsevol col·laboració i de seguida que es dirigeixin cap a nosaltres per tancar un entorn ens reunirem les vegades que calgui i els ajudarem en tot el que faci falta. De moment a la Massana només tenim un entorn tancat, que és el de Sispony, i la veritat és que tota la gestió va anar ràpida i crec que si tots ens hi posem, no té perquè ser un procés llarg o feixuc. 

–El Govern els va informar amb antelació del tancament del Centre d’Interpretació del Romànic?
–La veritat és que ens van informar que el treien just al moment de fer-ho i ens va saber una miqueta de greu perquè Pal és un poble molt bonic i es mereixia tenir aquest centre. Però el Govern ho ha compensat i ha fet un centre de col·leccionisme. Realment tenim moltes esperances en què funcioni i prosperi amb exposicions periòdiques i que aporti nous turistes a Pal cada any. 

–L’alternativa els sembla bé, malgrat no tenir res a veure amb el Romànic?
–És tan recent que encara no ens podem pronunciar respecte a si funcionarà o no, però és una idea i estem contents d’acollir-la a la nostra parròquia.

–A més d’aquest centre d’exposicions, el comú té alguna proposta turística per Pal?
–Ara mateix, no.

–En relació a les noves construccions que comentava abans, creu que això pot afectar els pobles més típics de la parròquia?
–No, perquè hi ha zones on es pot fer un tipus de construcció i zones on se’n pot fer un altre. El poble de Pal, per exemple, està molt protegit i té uns criteris d’edificació molt concrets, de manera que si s’hi fa alguna casa, perquè encara queden parcel·les lliures, serà en consonància amb el que ja hi ha. Una mica més lluny del poble, els criteris no són tan estrictes però continuen sent bastant tradicionals, i com més ens allunyem, més llibertat hi ha. Fins i tot a vegades es limiten les activitats que es poden dur a terme i això és així en totes les zones de la parròquia.

–Té sentit continuar amb la marca Vallnord?
–Des del comú pensem que sí i aquesta és la nostra voluntat, però som conscients que al final tot això ho decideixen dues persones i Vallnord només serà el que decideixin aquests dos socis. 

–Hi ha alguna opció que un privat compri Pal Arinsal?
–De moment ningú s’ha pronunciat en aquest sentit, però si hi hagués algun interessat s’estudiaria i valoraria l’oferta que fes per avaluar les conseqüències que podria tenir i, en cas de ser quelcom positiu, per què no? Abans, com dic, el comú ho hauria d’analitzar bé.

–Com veu l’escenari de cara a les eleccions comunals?
–Són al desembre i encara queda molt de temps. Dins el partit hem decidit que tractarem el tema després de l’estiu perquè acabem de sortir d’unes eleccions generals i tot dependrà de les coalicions que es facin ara pel Consell General.

–Tot i això, veuria factible tornar a fer la suma de CC i L’A?
–Ciutadans Compresos és una plataforma de diverses sensibilitats i mai tanquem la porta a ningú. Fins i tot ara hi ha persones que formen part de CC i que a nivell nacional són d’ideologia liberal. 

–Què li sembla la formació de d’Acord?
–Per a mi és un pacte antinatural i el seu futur dependrà de les coalicions que es creïn ara. Ja veurem si poden repetir a les eleccions comunals.