PUBLICITAT

Montse Mínguez Candidata socialista al Congrés dels Diputats per Lleida

«Un bon acord d’associació ajudarà la resta del Pirineu»

Per Victoria Gómez

La candidata socialista per Lleida, Montse Mínguez.
La candidata socialista per Lleida, Montse Mínguez.

A només sis dies de les eleccions generals espanyoles, la candidata socialista al Congrés dels Diputats per Lleida, Montse Mínguez, ve a Andorra a demanar el vot dels residents i a conscienciar-los de la importància d’acudir a les urnes si no es vol un govern d’extrema dreta.

–A què es deu la seva vista?
–Queda tot just una setmana per a les eleccions generals d’Espanya i hem decidit venir a Andorra a mobilitzar el vot dels catalans que viuen i treballen aquí. Concretament, en el cens hi consten 5.400 lleidatans i des del Partit Socialista de Lleida volem animar-los que el dia 28 d’abril participin en unes eleccions que nosaltres considerem molt importants, ja que es dibuixen molts escenaris.

–Com preveuen les relacions de veïnatge entre Espanya i Andorra en cas que guanyi el PSOE?
–S’han de potenciar molt aquestes relacions i per a Espanya és important estar ben comunicada amb Andorra. El posicionament d’Andorra és clau per al Pirineu perquè per allà passa el creixement econòmic de tota la regió. Si a Andorra li va bé, a la resta del Pirineu també.

–Aleshores, creu que s’hauria de crear alguna relació política especial entre Andorra i la resta del Pirineu?
–Sí, hem d’aconseguir que els territoris de muntanya siguin importants per a la nostra economia. Ara es parlar molt de l’Espanya buidada, i la gent pensa en Sòria o Terol, però el Pirineu lleidatà també s’està buidant i és per això que es necessita un potencial natural, com és Andorra, per mantenir que la població es quedi i es reprodueixi al Pirineu. 

–Un dels temes que més reclama Andorra a la Generalitat de Catalunya i al Govern d’Espanya és el GPS de l’Aeroport d’Andorra-La Seu. Coneix la situació vostè?
–Sí, ara mateix l’aeroport està obert i sé que hi ha el compromís d’aconseguir vols regulars. S’han fet tots els estudis necessaris i ara ja només queden les homologacions. Sempre s’ha prioritzat la seguretat abans que l’arribada d’avions i per tenir un aeroport 100% segur és imprescindible el GPS. Al mes de maig acabaran les proves escaients i, com està previst, a la tardor l’aeroport serà operatiu. 

–Quin vincle mantenen amb el Partit Socialdemòcrata d’Andorra?
–Tenim relacions amb el PS perquè considerem que són imprescindibles a l’hora de millorar les comunicacions i desenvolupar projectes en comú. Sabem que Andorra està treballant per associar-se amb la Unió Europea i creiem que Espanya ha de  donar-li suport, mantenint la seva identitat i les seves característiques. Estic convençuda que un bon acord d’associació ajudarà la resta del Pirineu.

–Creu que aquestes són les eleccions més importants dels últims anys?
–Quan ens enfrontem a un període electoral, sempre diem que aquelles eleccions són les més importants, però realment aquesta vegada són importantíssimes per tot l’efecte de l’extrema dreta que està en marxa a escala mundial. Ningú pensava que Donald Trump arribaria a ser president i ho és. Ningú pensava que a Itàlia governaria l’extrema dreta i ho està fent. Ningú pensava que a Andalusia pogués entrar Vox i va entrar... Per tant a Espanya també pot passar. Les tres dretes poden sumar forces i si això passa, escoltant les seves propostes, serà com retrocedir 30 anys en el temps. Si els espanyols volen avançar, només hi ha una opció de vot que és Pedro Sánchez.

–El cònsol espanyol a Andorra, en una entrevista a EL PERIÒDIC, va assegurar que enguany la gent s’està informant més que mai per saber què ha de fer per votar des de l’estranger. Això és un símptoma que la situació política preocupa?
–L’altre dia també sortien unes dades que deien que a Lleida hi ha 10.000 persones que han sol·licitat el vot per correu, en són moltíssimes. Evidentment que hi ha una preocupació generalitzada i la gent està conscienciada de la importància de votar el dia 28. La nostra campanya està sent molt en positiu amb un programa que es basa en uns pressupostos i en avançar en drets i no fer ni un sol pas enrere en les conquestes socials que s’han fet en els últims anys. 

–Però el vot pregat no els facilita les coses.
–És cert que és un tràmit una mica feixuc i lent i hi havia la proposta socialista de modificar la llei per fer-lo més fàcil, però la legislatura només ha durat nou mesos i com no es van aprovar els pressupostos no ho vam poder dur a terme. En aquest temps hem marcat la línia de tendència de govern i s’han fet moltes coses, però encara queden moltes altres pendents i el vot pregat n’és una d’elles. 

–Quan arribarà el vot electrònic?
–No ho sé, però espero que aviat. S’han de trobar els mecanismes que facilitin el màxim possible exercir el dret a vot a qualsevol espanyol, estigui on estigui del món. No hauria de ser complicat, tenint en compte les noves tecnologies.

–En la seva elecció va aconseguir 151 vots de 155. Quasi consens total.
–Sí. Fa 16 anys que treballo en política municipal, soc tinent d’alcalde de Lleida, i quan vam fer primàries els companys em van animar a presentar-me perquè ara mateix no tenim representació al Congrés dels Diputats, que des del punt de vista territorial és molt important. Vaig amb molta il·lusió i amb moltes ganes de fer coses perquè ens trobem en una situació en què després de set anys de govern del PP no s’ha complert quasi res del que s’havia promès. 

–A quines promeses es refereix?
–Per exemple, abans parlàvem del despoblament del Pirineu. Això va lligat directament a la manca d’infraestructures, siguin viàries i de ferrocarril o siguin de telecomunicacions, que en el nostre territori deixen molt que desitjar. 

–El Congrés dels Diputats, però, no tindrà res a veure amb l’Ajuntament de Lleida.
–Absolutament res. Però és un repte a nivell professional perquè jo, que soc de l’àrea de la Hisenda pública, sé que des de Madrid s’hi pot contribuir molt més que des de casa. Fa molt de temps que reclamem certes millores per Lleida que no arriben mai i penso que si estic al Congrés serà més fàcil aconseguir-les i reconduir moltes lleis que ja han quedat obsoletes.

–El seu objectiu, doncs, és recuperar l’escó que es va perdre l’any 2016 amb Mònica Delafuente i que Lleida deixi de ser l’única província catalana sense representació a Madrid?
–Exacte. Volem recuperar l’escó perdut i treballarem amb il·lusió per aconseguir tenir una altra vegada un diputat i un senador que ens representin. Penso que ja s’ha demostrat que quan governen els socialistes en les administracions públiques, als ciutadans tot els va millor.

–I què és el primer que defensarà si arriba a Madrid?
–Hi ha tantes coses! Per als socialistes les persones són el centre de les polítiques. Quan parlem de pensions o de joves que han hagut de marxar a l’estranger, també parlem de lleidatans. Les vies de comunicació de Lleida cap a l’eix pirinenc són molt necessàries, perquè no s’han tocat des que el ministre Borrell [ara ministre d’Exteriors en funcions] va ser ministre d’Obres Públiques. La Nacional 260 s’ha quedat tal qual la va deixar ell fa molts anys ja. 

–Li preocupa l’auge de l’extrema dreta espanyola?
–Em preocupa perquè crec que és un vot que durant molts anys ha estat amagat. Des de la crisi econòmica, la gent està enfadada amb el sistema i en aquest clima creixen molt ràpidament els missatges populistes. L’extrema dreta no és una amenaça, és una realitat, i els electors han de prendre consciència que si guanya estem parlant de retrocedir en drets i conquestes socials. 

–En les eleccions generals, Catalunya sempre va per una altra banda. És possible aconseguir diputats de Vox catalans?
–No ho sé. Representants en tenen. Molta gent de Vox són antics fidels del PP i això es comprova escoltant Pablo Casado o Cayetana Álvarez de Toledo, que estan comprant missatges d’extrema dreta per no perdre vots. El discurs del PP no dista tant de Vox com ens volen fer creure. L’única manera de frenar aquest auge, i no hi ha alternativa, és apostar pel vot útil, encara que es tinguin altres sentiments, i votar al Partit Socialista.

–La majoria de residents espanyols a Andorra són catalans. Quina solució proposa vostè per a Catalunya?
–Diàleg dins de la legalitat. Aquí ens tornem a trobar amb dos blocs: un que només escolta una part de la població i creu que tots els catalans són independentistes i un altre que vol un article 155 permanent. Qui se situï en un d’aquests dos blocs és que no entén Catalunya, perquè Catalunya només s’entén quan s’escolten les dues meitats i per això cal molta feina i moltíssim diàleg, respectant la Constitució i l’Estatut. Serà difícil, però no hi ha altra solució. 

–Aposten per més autogovern, però no autodeterminació.
–Tenint l’exemple del Brexit, crec que l’autodeterminació hauria de ser impensable. El destí d’un país no es pot decidir tirant una moneda enlaire per veure si surt cara o creu. Es tracta de buscar acords i punts que ens uneixin, més que no pas en separin. No podem plantejar una Catalunya que expulsa la meitat dels catalans, igual que no podem plantejar una Catalunya sense autonomia. 

–Què li diria al president Torra quan diu que votar al PSOE és votar l’article 155?
–El 155 va ser un fet excepcional dins un moment excepcional, conseqüència d’una decisió que es va prendre en el Parlament de Catalunya i que volia trencar amb tot. Els independentistes han abandonat la unilateralitat i, per tant, ara ni tindria cap sentit ni seria constitucional aplicar-lo. 

–Facin el que facin, sempre els acusaran de traïdors.. 
–Sí. Per un costat, el PP i Ciutadans ens diuen que som traïdors per voler parlar amb els independentistes i, per l’altre, des d’Esquerra i el PdeCAT ens diuen traïdors per haver donat suport al 155. Fem el que fem, ens diran traïdors. En qualsevol cas, el que van fer els socialistes en aquell moment va ser demostrar lleialtat a la Constitució. 

–El PSOE pactarà amb Unidas Podemos?
–Quan un es presenta a unes eleccions ho fa sortint a guanyar-les i sense pensar en els pactes postelectorals. Aquests últims mesos el govern de Sánchez estava en minoria i ha pogut fer moltes coses sense cap aliança. Ja veurem quines són les sumes aritmètiques que calen per aconseguir la presidència el dia 28 d’abril. 

–Si guanya el PSOE, Espanya tindrà un govern feminista?
–Segur. Ja ho ha demostrat des del moment que va crear el seu Consell de Ministres. Si hi ha un partit progressista, europeista i feminista, aquest és el PSOE. Encara existeix la bretxa salarial i molts problemes a millorar però el repte més gran és evitar que PP i Vox canviïn la violència de gènere per violència domèstica. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT