PUBLICITAT

Anaïs López Comptable

«La societat ha canviat els puzles per les ‘apps’»

Per Alba Casanovas

Va començar a fer puzles com qualsevol altre infant. I els va deixar de costat per altres activitats, com qualsevol nen. Més de 30 anys després, però, el psicòleg li va recomanar que tornés a fer-ne per millorar la seva concentració i aconseguir l’atenció plena. Des d’aleshores, l’Anaïs López (Barcelona, 1982) n’ha fet desenes. Explica que costa de trobar-ne per adults, així que combina la seva passió per la fotografia amb els trencaclosques: converteix les captures que fa en milers de peces.

–Té el saló ple de puzles!
–Sí, emmarco els més recents. Però la majoria els tinc guardats. Els enganxo amb cola i els guardo com si fossin làmines. També els regalo perquè en el fons són un quadre. 

–D’on li ve aquesta dèria?
–Patia ansietat i el psicòleg em va recomanar diverses activitats per pal·liar-la. No em van acabar de funcionar i va buscar-ne d’altres per ajudar-me. Quan em va dir que fes trencaclosques em vaig riure a l’instant. Feia més de 30 anys que no feia cap puzle. Recordo que vaig anar a una botiga de joguines i el primer que vaig tornar a fer era un de 50 peces amb una imatge de la Frozen. Els únics que tenien eren infantils!

–I li va agradar. 
–El vaig fer en una nit, després de sopar. Més que ajuntar peces, el que em va agradar va ser la sensació que vaig tenir durant aquells minuts: em vaig sentir en pau. Poc a poc vaig començar a concentrar-me i ara puc dir que he aconseguir l’atenció plena. No vaig pensar en res i a la vegada em vaig desfogar. Vaig dormir bé després de molt de temps. 

–Fer puzles és terapèutic, doncs?
–Això no li puc assegurar perquè sóc comptable i no psicòloga. Però el que altra gent troba amb el ioga o la meditació, jo ho he trobat fent trencaclosques. I suposo que altres persones es relaxaran amb altres activitats. 

–Ara els puzles que té no són infantils.
–Creia que era un joc per a nens, però vaig descobrir que és l’afició de molts adults. Hi ha botigues de trencaclosques especialitzades per a nosaltres. El problema és que cada vegada se’n fan menys perquè la societat els ha deixat de banda pels jocs digitals i les apps. Hi ha apps de puzles, quina bogeria! Com que vaig deixar de trobar-ne, vaig decidir-ne fer-los jo. 

–Com? 
–Vaig aprofitar la digitalització i la globalització. Hi ha empreses que fan trencaclosques a partir de les imatges que tu aportis. Inclús pots elegir de quantes peces els vols. Al Japó i als països del nord d’Europa se’n fan molts. M’agrada molt la fotografia i vaig decidir convertir les fotos que feia, sobretot les de les muntanyes i el paisatge d’Andorra, en part de la meva teràpia, que s’ha acabat convertint en el meu altre hobby.

–Porta el compte dels puzles que ha fet?
–No, però segur que més de 200. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT