PUBLICITAT

Sophie Verdaguer, Sanoe Il·lustradora i dibuixant de còmic

«Busco el realisme i els ambients captivadors i inquietants»

Per Alba Casanovas

Sophie Verdaguer, Sanoe, durant l'entrevista amb EL PERIÒDIC.
Sophie Verdaguer, Sanoe, durant l'entrevista amb EL PERIÒDIC.

Té cognom català perquè el seu avi era de Figueres. El seu pare, però, va anar a França de petit i Sophie Verdaguer (1982), més coneguda amb el nom artístic Sanoe, només ha creuat els Pirineus per anar de vacances. No és la primera vegada que ve Andorra, tot i que l’última va ser fa molts anys i per fer turisme. Ahir va tornar com a estrella convidada de la 23a edició de La Massana Còmic per presentar la seva publicació més recent, La grande Ourse. Abans, al 2016, va publicar el seu primer àlbum, Issunbôshi, le petit samouraï. En l’actualitat viu a Bordeus i combina la seva feina com autora d’historietes en una editorial amb un projecte personal, en l’adaptació en còmic d’uns dibuixos animats i, sobretot, en La Maison Okola, un recull de contes il·lustrats que veurà la llum al setembre.

–Sent respecte per ser l’estrella convidada del saló?
–Bastant, sobretot perquè és la meva primera gran exposició. Quan l’ambaixada francesa a Andorra es va posar en contacte amb mi per oferir-me la possibilitat de venir i em van explicar que el Principat té un el Museu del Còmic no m’ho vaig pensar dues vegades. Quan a més em van dir que seria la dibuixant convidada, em vaig sentir molt agraïda. Serà una experiència mangífica. 

–Com defineix el seu estil?
–Barrejo diferents estils: m’inspiro en els somnis i l’estètica del manga, sobretot en les cares, però també plasmo un estil cinematogràfic. Sempre busco que les il·lustracions tinguin realisme i, per això, els colors, profunds però naturals, contribueixen a aconseguir un ambient captivador però a la vegada inquietant.

–A la Massana Còmic presenta l’obra, La grande Ourse, publicada a finals del 2017. Què trobaran en ella els espectadors?
–Una narrativa introspectiva que es converteix en un conte fantàstic, sublimat per un univers gràfic captivador i eteri protagonitzat per una dona. Veuran que les il·lustracions tendeixen més a una tècnica cinematogràfica que al manga. 

–En quin moment canvia de xip i deixar d’estudiar dret per ser dibuixant?
–Vaig començar a dibuixar a l’escola secundària, però vaig començar a estudiar dret perquè no sabia que fer. Recordo que com que no m’agraden les classes em passava hores dibuixant asseguda als bancs de la universitat. A la vegada, m’agrada molt el cinema i l’animació i vaig deixar la carrera per llicenciar-me en comunicació audiovisual, on vaig aprendre a explicar històries i vaig aprofundir en l’edició. Després vaig començar a dibuixar i a publicar els meus treballs a internet. Des d’aleshores, el meu estil ha evolucionat, però la passió pel cinema ha quedat innat en les meves obres.

–A més d’ensenyar la seva obra, farà tallers amb infants. Que els hi diria als nens que gaudeixen dibuixant i als joves que volen dedicar-se a la il·lustració?
–No és una professió fàcil. Requereix molt sacrifici i molta dedicació. De fet, més que un treball és una vocació. Els il·lustradors solem combinar diferents feines al mateix temps perquè és un sector que no està ben pagat. Però quan veus les teves il·lustracions publicades, paga la pena. I segueixes endavant. 

–Va començar a il·lustrar fa relativament poc. Com es veu d’aquí uns anys?
–És díficil poder fer una gran projecte. Només espero poder continuar dedicant-me a això. Suposo que la meva tècnica seguirà evolucionant al mateix temps que combinarà diferents temàtiques segons el que llegeixi, el que vegui, el que m’influeixi i el que m’inspiri. De fet, des de la meva primera obra el 2016 fins a l’última, que veurà la llum al setembre [La Maison Okola] ja he vist una progressió important.

–L’última, per què utilitza el pseudònim Sanoe i no el seu nom? 
–L’ús de pseudònims és molt comú en el món del còmic, com també en els concursos. Volia que fos original, però que a la vegada em sentís còmoda i representada. Buscant i rebuscant vaig descobrir la paraula hawaiana Sanoe, que significa la boira de primera hora del matí. I em va encantar. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT