La Lídia Bulbena té 31 anys i és tècnic de medi ambient. Des de petita que li agrada l’anime i això va acabar portant-la a provar al cosplay. El cap de setmana passat va guanyar el concurs organitzat en el marc de la Massana Còmic en la categoria de vestits fets a mà.
 
–Era el seu primer concurs?
–No, no. És la tercera vegada. L’any passat vaig quedar tercera.

–Té experiència a fer vestits.
–Una mica, però crec que aquest any m’he superat. Perquè normalment faig coses senzilletes, però aquest any hi he posat més esforç.

–Anava vestida de Sakura. Per què es va decidir per aquest personatge?
–M’agrada molt la sèrie i aquest vestit en concret és d’un capítol que em va agradar molt.

–S’esperava guanyar?
–La veritat és que no, perquè hi ha gent que hi dedica molt de temps. Però aquest any potser sí que han fet disfresses més senzilles i el meu, pel que sigui, ha agradat més.

–Com es va sentir el primer cop que es va disfressar?
–El primer cop vas de principiant i vas amb vestits senzills, comprats, però la veritat és que l’ambient és molt xulo. Quan et reconeix algú fa molta il·lusió.

–Deuen cridar l’atenció de molts infants.
–Bé, infants i adults! Perquè al Saló del Còmic recordo un noi que anava amb els seus fills, em va demanar de fer-nos una foto i crec que li feia més il·lusió al pare que als nens! Al final són ells els que han vist la sèrie. Als nens potser els sembla espectacular però no coneixen el personatge i el que es valora és que et reconeguin el personatge perquè vol dir que ho has fet bé.

–Fer-se els vestits a mà li deu portar unes quantes hores de feina, no?
–Sí, unes quantes. No sabria dir quantes. Vaig començar fa uns tres mesos. Cada dia vaig fent una mica i anar avançant.

–Ja sabia cosir o n’ha après sobre la marxa?
–La meva mare sempre ha cosit i per tant ja tenia màquina de cosir, però el que he hagut de buscar són manera de fer coses, sobretot per internet. Per exemple, per fer una faldilla amb volants, doncs buscar tutorials o web que expliquin com es fa.

–Encara hi ha gent que ho veu com una afició estranya?
–Sí, aquí encara costa, tot i que molta gent dels que ho fan aquí és perquè ja tenen coneguts a Barcelona i no et sents tan estrany.

–Troba a faltar més esdeveniments d’aquest tipus?
–Sí, com deia encara es veu com una cosa molt friki. I jo al final tinc una feina seriosa, soc tècnic ambiental, no em dedico a res estrany i és la meva manera d’expressar-me i ser creativa. M’agradaria que es veiés més normal i hi anés participant més gent.